La vieja sirena

Us sona, això? “L’administració es relaxa. Tots procuren aprofitar el temps que duren en política fomentant la corrupció. Els grans negocis s’assoleixen a força de suborns. L’obsessió de l’imperi és acontentar el poble amb espectacles i festes. Els diners són l’únic objectiu de tots”. Informe sobre l’imperi romà, s III.

portada llibre la vieja sirena

Novel·la de José Luis Sampedro publicada el 1990 que vam llegir l’any 2001 quan vam viatjar a l’illa grega de Xios, tocant a la petita illa de Psarà, on passen alguns episodis de la narració, i ara hem rellegit perquè hi tornem.

Sampedro situa la novel·la a l’Alexandria del s. III, dins de l’imperi romà, ja en decliu. La història comença a Canope quan compren una noia com a esclava per a un poderós navegant, Ahram. Ella té records confosos del passat, a l’illa de Psyra (Psará). És una jove misteriosa que al cap d’un temps passa a viure a la Casa Gran, edificada a l’illa del Far, a Alexandria, on viu l’amo. Alexandria és única, amb la barreja de races i religions. “L’Egipte dels antics faraons és una cosa i ni els Ptolomeus ni els romans han transformat gaire la vida del poble. Egipte està sotmès a un país de cultura inferior que era un poblet quan Egipte construïa piràmides”. Els orígens d’Ahram són humils, però aviat aprèn les arts de la navegació, bon comerciant, sap moure’s entre el poder, i acaba sent un home ric, influent i confabulador. El filòsof Krito, que viu allà, salvà Ahram a Samos quan era a punt de ser lapidat per haver passat per davant del santuari d’Hera sense resar. “Als tribunals, el que val és la llei, no la justícia; l’eloqüència més que la veritat, les proves més que els fets”. Sempre veu més enllà que els altres i viu a la frontera de la vida: “Sempre som dos. Un és el clandestí, té por de l’altre.” “Als déus no els veig capaços de crear-nos. Més aviat som els homes els qui creem els déus”. “El futur no és a Orient ni Occident, sinó més lluny, en territoris que no coneixem”.

Port Alexandria

Port Alexandria. Foto: GloriaCondal

Ahram i Glauka s’enamoren i ella recupera la memòria i recorda els seus orígens: era una sirena a Psrya i va presenciar com feien l’amor homes i dones. Aleshores demanà a Afrodita que la convertís en dona. Aquesta li atorgà, però perdia la immortalitat. Arreu ha trobat associacions, sectes, grups de dones… amb poder: La Mare, les amazones…

Palmira

Palmira. Foto: GloriaCondal

L’any 257 mana l’emperador Valeri a Roma i l’any següent Odenat, rei de Palmira (que depèn de Roma), és nomenat cònsol. Els perses vencen Aurelià el 260 però Odenat els frena. Mentre Roma es va desintegrant, Palmira creix. El duet Odenat i la seva dona Zenòbia funciona. Ahram s’hi associa per obtenir més poder enfront de Roma i els rep a Alexandria. Però el 267 Odenat és assassinat, possiblement per Zenòbia i Atenes és saquejada pels gots. Paren una trampa a Ahram però se’n surt. L’any següent Zenòbia trenca amb Roma, envaeix Síria i un any més tard s’apodera d’Alexandria (sense destruir res, això s’ha de dir). Ahram defensa la seva ciutat però és fet presoner. L’ajuden a escapar, es reuneix amb Glauka i fugen. L’emperador Aurelià primer ataca Capadòcia i Síria; finalment, després de 26 mesos de l’entrada de Zenòbia a Alexandria, la ciutat recupera la llibertat. Ella és duta presonera a Roma, i un temps després es casa amb un senador i van a viure a prop de Vil·la Adriana. (Les poques restes que quedaven de Palmira, se les van carregar els islamistes l’agost de 2015).

Ultim viatge pel mar Egeu dels protagonistes de La Vieja sirena

Ultim viatge pel mar Egeu dels protagonistes de La Vieja sirena

Arribem a l’últim viatge. Ahram ha tingut un atac de feridura i es plantegen navegar el nét i Glauka. Surten de Creta, pugen per Kárpazos, Rodes, Samos, arriben a Xios i s’aturen a Psyra, que ell vol visitar per ser on va néixer ella com a dona. Quan baixen cap al sud, mor a l’alçada de Santorini i el tiren al mar. Llavors ella demana pujar de nou, i a Psyra demana a la deessa que la faci sirena. Com a tal retorna a Santorini i s’enfonsa per sempre més en les aigües on hi ha l’home que més va estimar.

Ambient líric, de passions fortes, sensualitat permanent, amors sense complexos ni barreres, moral oberta. També lluites de poders i traicions. Actual sempre i molt ben documentada.

La vieja sirena. Jose Luis Sampedro. Ediciones Destino. Áncora y Delfín, Barcelona, 1990, 685 pàg

Sampedro és molt més que un escriptor. Perquè el conegueu més, us oferim aquesta entrevista del programa Salvados https://www.youtube.com/watch?v=ANvhGRT7EMk

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La vieja sirena

  1. Retroenllaç: Psará (Ψαρά) | Gloria Condal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s