El títol del llibre és el d’on poema que conté, Casa de  Misericòrdia, concebut mentre l’autor visitava una exposició  sobre aquest hospici, un edifici auster, les sol·licituds de  vídues que no podien mantenir els fills, i els informes de  jutges i funcionaris. Eren institucions severes, dures,  lúgubres, però les mares sense recursos preferien per als  seus fills allò que la intempèrie.

La reflexió del poeta és que un poema pot servir poc per mitigar dolors i mancances però molt més trista és la intempèrie sense versos. La poesia, així, és concebuda com una mena de Casa de Misericòrdia.

Joan Margarit, arquitecte i poeta, nascut a Sanaüja (Lleida), el 1938, ha obtingut enguany el Premio Nacional de Poesia que atorga el Ministeri de Cultura, que reconeix la millor obra de poesia publicada el 2007. Casa de Misericòrdia ja havia obtingut el premi de la Crítica, el Rosalia de Castro i el de Poesia de Catalunya.

Per més informació, visiteu el web del poeta, molt interessant: Casa de Misericòrdia

El pare afusellat,
o, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins la Casa de Misericòrdia.

El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.