Botswana. Foto: gloriacondal

Aquest llibre de Pep Subirós és una mena de carta oberta al seu fill i a la seva filla, que acaba sent una reflexió sobre la nostra civilització, les relacions personals, el compromís i els viatges, tot plegat des del punt de vista d’algú que no ho sap tot. La tesi és que el que passa en una banda de món, té relació amb el que passa en qualsevol altra part, d’aquí el títol.

Planteja que en la globalització, som nosaltres (el Primer Món) qui globalitza; la resta són els globalitzats. Pensem, parlem i sentim el que han pensat, parlat i viscut altra gent anterior. La nostra societat ens atorga importants marges de llibertat però la falta d’un entorn favorable ho pot convertir en una càrrega feixuga; el paper que abans jugaven la família o la religió ara el juguen el sistema escolar, la seguretat social i la TV. Alhora que fa una crítica de moltes de les nostres coses, planteja que cadascú de nosaltres té la seva pròpia responsabilitat, per exemple, en relació amb la feina. Planteja el tema de les religions, amb una afirmació no gaire habitual: “Si jo hagués d’optar per una religió, seria l’animista, que té una visió integral i unificada de la vida i l’univers”.

Planteja la necessitat d’espais comuns perquè hi hagi diàleg i està convençut –com nosaltres- que al món hi ha molt bona gent. El que cal, diu, és que cadascú es plantegi com pot contribuir al benestar, no tant per arreglar el món però si més no, per robar un poc d’espai a l’infern. Acaba així: “trobem la bona gent, les bones causes i comprometre-nos-hi”.

Subirós era filòsof, assagista, escriptor i assessor cultural. Va morir l’any 2016

Editorial Laertes, 267 pàg. 2004, escrit en castellà