És la primera pel·lícula dirigida per Wong Kar Wai que veiem i ens ha agradat.

Situada a Nova York, la protagonista, Elisabeth, després que la seva parella la deixi, coneix un noi que porta un petit bar. L’escolta. La consola. Li dóna pastís de nabius. Ella decideix iniciar un viatge pels Estats Units on va treballant en bars i restaurants i estalviant per comprar un cotxe. Fuig per no patir, i en aquest camí troba gent que s’ho està passant molt més malament que ella: un poli que després de molt temps de separació encara està enamorat de la seva exdona, que al seu torn, s’ofega en un aquell poble petit i sense perspectiva. L’escolta a ell, l’escolta finalment a ella. Després apareix una jugadora, amb una proposta, i també l’escolta. Mentrestant, Jeremy, al bar, va rebent postals on li explica com està. Fins que retorna al bar, guarida. I torna a menjar pastís de nabius.

Ens ha agradat la banda sonora. De fet, la protagonista, Norah Jones, és una cantant famosa que s’estrena aquí com a actriu de cinema. Ens ha agradat com es mou la càmera, els colors, els travellings, com s’apropa als personatges. Ens ha agradat veure la bona gent.