En una escapada a un balneari de Caldes de Montbui, hem aprofitat per fer algunes rutes per la comarca. Parlem de dos petits pobles del Vallès Oriental.
Granera, la població més petita, amb 70 habitants, té dos nuclis, el de l’església de sant Martí, que després d’una reconversió a fons els segles XVI i XVII, passà de ser romànica al que és ara, una pena! Al costat hi ha la rectoria i l’ajuntament. L’altre nucli és el del castell, esmentat per primer cop el 971. La pujada és una caminada fàcil, fins assolir els 824 m. Hi feia vent, molt, però el cel era net i clar i es podia veure tot el que abastaven les nostres mirades miops: Montserrat, la Mola, el Puigsacalm, els Pirineus, el Montseny… Baixant, ens vam quedar a dinar al restaurant l’Esclopet, propietat de Pere Genescà, conegut motorista i ara alcalde del poble. Després vam caminar per la pista cap a Monistrol de Calders i a 2 Km vam agafar el GR que puja amunt fins al dolmen del Pla d’en Trullàs, molt ben conservat, i amb vistes als 4 punts cardinals. Tornant, ens vam aturar un moment a l’ermita romànica de Santa Cecília.
Gallifa, un altre poblet petit, amb poc més de 200 habitants, està situat a 500 m d’alçada, en una vall entre la muntanya de sant Sadurní al nord (que culmina en una ermita) i el turó del castell, pel sud. Hem anat fins a l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, del s. XII i després a Sta. Maria del castell, una fortificació del s. XIV que el 1986 es va restaurar i es dedicà a la Mare de Déu de l’Ecologia (no havíem sentit mai que hi hagués una verge com aquesta!).
Al poble hi ha la Fundació Llorenç Artigas perquè l’artista hi va viure i treballar durant molts anys. Josep Llorens i Artigas, nascut el 1892, ceramista i crític d’art i mort el 1980 va fer, amb Joan Miró, grans murals ceràmics, com els de la seu de la UNESCO de París, la universitat de Harvard, la Fundació Maeght i el de l’aeroport de Barcelona.
Un altre dia anem a visitar l’ermita de Sant Sadurní de Gallifa.
Retroenllaç: Sant Sadurní de Gallifa | Gloria Condal