Situada al barri del Bronx, a Nova York, l’any 1964. Un capellà, el Pare Flynn, intenta canviar els costums conservadors d’una escola capitanejada per una monja que amb mà de ferro imposa una disciplina basada en la por i el càstig. Apareix el primer estudiant negre, però quan una altra monja, innocent i optimista, comparteix amb la capitana la sospita que el Pare Flynn potser fa massa cas a aquest estudiant, aquesta fa tot el que pot per expulsar el capellà de l’escola. No hi ha cap prova (d’aquí el dubte).

El dubte

Genial Meryl Streep (quin canvi de l’últim paper que li havíem vist fer a Mamma Mia!) i bona feina la de Philip Seymour, Amy Adams i Viola Davis (aquesta, en un breu paper com a mare del noi negre).

La reflexió no és tant si el capellà ha fet o no una cosa indeguda sinó què passa quan escampem falsedats o simplement dubtes, en relació amb algú. El mateix capellà en dóna la resposta en una prèdica: una dona que havia criticat molt, és condemnada en confessió a pujar al terrat, obrir un coixí i escampar les plomes. La penitència serà recollir-les totes. Impossible, oi? Doncs passa el mateix amb les calúmnies; un cop s’ha fet el mal, no es pot parar.

Un altre tema seria pensar si el capellà o el xicot s’atreuen o hi ha hagut alguna cosa més. Aquí cadascú pot pensar el que vulgui, i la pel·lícula ens dóna algunes pistes per pensar totes les possibilitats.