Vil·la Adriana. Italia. Foto: gloriacondal

Una superfície de 120 hectàrees cobertes de verd, aigua i restes de pedres, que es pot visitar des de Roma amb bus, direcció Tívoli (Itàlia).

Per mi, l’emperador Adrià és un dels personatges més fascinants de la història (amb la contribució, per fer-se’l estimar, de Marguerite Yourcenar, Memòries d’Adrià). Fou proclamat emperador l’any 117 dC, quan morí Trajano, el seu tutor. Tenia 42 anys, i la seva estratègia fou de contenció dels confins territorials, organització de l’estat i promoció d’activitats culturals. La vil·la fou feta durant els primers deu anys del seu  mandat, als peus del turó de Tívoli i es va acabar només quatre anys abans de la seva mort, el 138. Ell va participar directament en el disseny arquitectònic i escultòric.

Hi entro, amb un plànol a les mans. Intento treballar el record i la imaginació, traslladar-me al segle I, tan lluny… Recorro la gran piscina, les termes petites, les grans, l’acadèmia… arribo al Canopo, un conjunt format en una depressió natural on hi ha una piscina rectangular i reproduccions d’estàtues que li havien agradat, com les de les Cariàtides de l’Acròpolis. El sector anomenat la plaça d’Or té molta importància arquitectònica, per les formes fins llavors mai assajades (asonometria, en diuen). M’encanta especialment el teatre marítim, un edifici circular amb un estany a dins i al centre, una petita vil·la, un lloc especialment agradable per a Adrià. Una innovació important és que va fer construir edificacions individuals per preservar la intimitat però després es podien comunicar per passadissos coberts. Intento imaginar-lo a la biblioteca, llegint, instruint-se, volent saber més del que no coneix. El veig contemplant les còpies de les estàtues, recordant els paisatges llunyans que a mesura que coneixia, estimava. El reflex de la cara d’Antinoo a les aigües de l’estany… No hi ha gairebé ningú.

Estany vil·la Adriana. Italia. Foto: gloriacondal

Visita imprescindible si sou fans d’Adrià.

D’allà m’arribo a Tívoli (castell, vil·la Gregoriana, vil·la de l’Est…) que val la pena.