Assilah. Marroc. Foto: gloriacondal

Havíem dormit a Assilah i vam anar a l’estació per agafar el tren a Meknés. Era un semidirecte que sortia a les 11.45 i hi arribava en 3 hores i 10 minuts. No podem agafar bitllets de 1a perquè s’havien exhaurit; per tant, viatgem com la resta de mortals. El bitllet val 66 dirhams (uns 6 euros per recórrer uns 310 km) i som els únics estrangers. L’andana és plena de gent amb maletes i paquets; quan arriba el tren va ple de gom a gom. Hi pugem com poden i ens quedem entre un passadís i una entrada, mig penjades, però al cap de 10 minuts, sembla mentida, ens anem fent lloc en els pocs cm quadrats que tenim. A l’estació següent la història torna a començar: semblava que no hi cabia ningú més, però els de baix a l’andana empenyen amb força cap amunt i tots tornem a trontollar i a suar. I de nou ens tornem a conformar amb la ració de cm quadrats(ara menys que abans). Un home ha pujat amb un paquet enorme:  un televisor i no precisament de pantalla plana. La dona que seu al davant del WC, envoltada de paquets, es nega a moure’s davant els intents frustrats de viatgers amb ganes de buidar la bufeta. Les dones, ho constatem, són les grans lluitadores per un tros d’espai.

El paisatge és pla, amb petits relleus, ondulacions, cultius i aigua. La carretera també hi circula paral·lela. Però a mesura que anem baixant, el relleu es fa més evident, hi ha alguns bosquets i ens anem apartant de la mar. Nens joves circulen amunt i avall del comboi venent llaminadures, gairebé penjats entre els caps de la gent. Cau aigua del sostre, segurament de la cisterna del WC, com una pluja fina i suau.

Moments de confusió en arribar a Sidi Kacem; alguns ens diuen que baixem,  altres que no… i és que no. Aquí baixa molta gent per transbordar a trens direcció Rabat. Queda poca estona però algunes de nosaltres seiem, treiem pa, olives, formatges, dàtils i fruita i fem un mos. Mitja hora més tard del previst arribem a Meknés, aclaparades per munions de parents que anaven a esperar la família. Prova superada. Ens espera una nova aventura.

Meknes. Marroc. Foto: gloriacondal