Un centenar de persones del Muntanyenc sortim d’Alpens (Osona) entremig de boscos de faig, pi roig, roure i alzina. Esmorzem davant del graner del Graell i l’ermita de Sant Joan. Al cel pinten bastos i poc després es posa a ploure. Estava anunciat. Continuem caminant cap al mas Perotet i la Coma. La tempesta continua, amb pedra afegida. Sort que en arribar a Sta. Eulàlia de Puig-Oriol ens obren el pavelló esportiu per aixoplugar-nos i canviar-nos de roba, qui porta recanvi. Aquesta és una antiga ruta de la transhumància
Arribem a Lluçà, un poble de qui es té constància ja l’any 879. Dominant l’extensió, el castell dels senyors de Lluçà. Entrem a l’església, amb un claustre en forma de paral·lelogram irregular, de capitells bellíssims, amb motius vegetals i animals, no religiosos, obra d’artistes àrabs. Al terra, algunes tombes.
La col·lecció de pintures al fresc, entre el romànic i el gòtic, abans al Museu del Prado de Madrid, van retornar al final als seus orígens. I són allà per a goig de qui les vol veure. Un pantòcrator, un sant Jordi matant el drac…
Al davant mateix, un bar-restaurant i casa rural. Dinem al restaurant La Mola, a prop, molt bé! I és que ja semblem iaios!!!