Hem fet una escapada a Londres i hem vist el musical al Victoria Palace, un teatre antic i bufó, en un bon lloc i amb la sorpresa que deixaven entrar a la sala la gent que anava amb begudes, cacauets i bosses de patates fregides. Res no és el que era!
Poques hores abans ens havíem trobat en Josep M. Pou a Picadilly i ens havia dit que l’última vegada que el va veure a Londres, el va decebre; fa temps que el feien (més de 4 anys), havien canviat molts actors i s’havien “deixat anar”, cap avall, s’entenia. Però naltros ja teníem l’entrada i cap a dintre falta gent. I diguem-ho ja: ens va agradar molt. No sé si som públic poc entès o poc exigent, però vam disfrutar i estar-ne pendents fins que va caure el teló per darrera vegada.
La història la coneix tothom, la d’un noi a qui el pare voldria veure boxejant però ell el que vol és ballar. El context, un poble miner del nord d’Anglaterra durant una vaga entre els anys 84 i 85. Punts de lluita de classes, punts de tendresa. La música la devem a Elton John i el guió és de Lee Hall. El protagonista a Londres, ara és Ollie Gardner, de 12 any, justet de veu, però que treballa bé i molt.
El musical va obtenir 10 premis Tony a Nova York. Nosaltres la recomanem als qui vagin a Londres.
Oooh!!! Un musical a Londres!!! Això deu ser massa. A Londres no hi he estat mai. Esper que algun dia hi vagi, amb lo que m’agrada anar de viatge… 🙂
Besades a les dues!
Jo el vaig veure a Nova York, m’han dit que és millor, no sé… em va agradar
Retroenllaç: Adéu a l’Eddy Bellegueule | Gloria Condal