Platja Punta. Halkidiki. Foto: gloriacondal

Península grega dividida en 3 subpenínsules o dits: Kassandra, Sizònia i Atos. La primera és molt turística;  vam estar 3 nits a Loutrà, cap al sud (no recomanem la costa est). Ens va agradar força Possidi i la llarga platja de la punta, amb un far en un lloc pla i a cent metres de la platja… estrany. Hi havia un cel negre i els llamps queien un rera l’altre. Dunes i plantes. Un grup de joves jugava amb un estel, que voleiava ràpid pel vent que feia. Cel negre i aigües planes, netes i encara transparents. De l’interior, una breu visita a Kassandrino, on vam conèixer dos avis encantadors, i Kassandra, la capital.

Vourvoru. Halkidiki. Foto: gloriacondal

A la península del mig, Sithonia, ens vam allotjar a Vourvourú, davant d’un conjunt d’illots. Pocs pobles, molts càmpings i llocs d ‘estiueig. El centre de Sizonia està ocupat pel mont Itamos, de 811 m. i el paisatge canvia a mesura que passes d’una banda de boscos a l’altra (seca, matolls o pelat). A l’interior, l’únic poble que val la pena és Partenonas, reconstruït en amfiteatre; cases sòlides, amb classe, figueres, olors dolces de mels i vinyes. Tot fa pujada. Una taverna anunciada, un petit hotel en un edifici otomà i al cim, un cafè també anunciat amb vistes excepcionals sobre la mar i l’illeta de la tortuga, Kelifos.

Ens va agradar molt Porto Kali, cala de roques i aigües meravelloses; també Armenisti i Platanitsi. A l’altra banda, més turística, hi ha Neo Marmaràs i Porto Carràs, un gran complex turístic horrorós (per nosaltres).

Ouranopulis. Kalkidiki Grecia. Foto: gloriacondal

Al tercer dit, ens vam allotjar a Ouranoupolis, un petit poble encara en terra lliure; al davant té les illes d’Amouniadi i altres. Continuant la costa cap a l’est s’arriba a la vella Stagiros, amb les ruïnes en un lloc privilegiat, on va néixer Aristòtil. Vam trepitjar fort a veure si ens passava una mica la seva saviesa.

Mont Atos. Grecia. Foto: gloriacondal

Des d’Ormos Panagias, tocant a Vourvourú, es pot anar amb barca al 3r dit, Atos  (o Agios Oros, com diuen ells), però no s’hi pot baixar. És una mena de Vaticà on l’església ortodoxa hi té la seu i monestirs. Les femelles, tant dones com gallines, tenen prohibida l’entrada. Ells s’ho perden! De fons, sempre el cim de 2.033 metres.

Al nord de les penínsules (el que seria la mà) hi ha la capital, Poligiros i alguns pobles. La muntanya Holomondas (1.165 m) està envoltada de boscos de pins, cedres, avets i alzines. Val la pena recórrer els pobles per les carreteres de revolts. Arnea és un poble tradicional i venen productes locals. La majoria de cases són d’estil otomà, pintades de diferents colors blaus i liles.

Finalment, la mare de tot, Tessalònica, ciutat diversa i multicultural, amb molta gent al carrer, monuments, muralles i museus importants.