Peroxa. Galícia. Foto: gloriacondal

Galícia és una regió amb un ecosistema variat i ric, té paisatges espectaculars de boscos i canons que encaixonen el Miño i el Sil. El Miño té 340 Km i juntament amb el Sil formen la conca hidrogràfica més aprofitada de Galícia. La fauna i la flora d’aquesta zona és riquísima.

A Peroxa vam visitar un castell, no gaire lluny del poble, entre boscos de roures, castanyers, pins, cirerers d’arboç i moreres.

Ens va sorprendre, per bonic, Os Peares on es troben els rius Búbal i Sil. Hi ha un molí i una antiga fàbrica de xocolata, al costat d’un restaurant, a baix del riu mentre que a dalt, un pont de ferro tot pintat de blau permet creuar d’una banda a l’altra. Recorrem el canó del Sil per una carretera privada, sinuosa, mentre les aigües corren uns 500 metres avall. Hi ha camins per fer a peu, cap amunt, als  nombrosos monestirs.

Peares. Ribeira Sacra. Galícia. Foto: gloriacondal

Un altre dia, des de Monforte anem per l’altra banda, en direcció a Castro Caldelas. A Doade ens aturem a dinar a “O Castelo”, on també hi ha uns cellers de vi, de les Bodegas Algueira. Regió coneguda per la qualitat dels vins amb el nom genèric de mencía, perquè s’elaboren sobretot amb la variant del raïm mencía (negre) tot i que també es fa servir la variant “godello” (blanc). Les vinyes es troben seguint el curs del riu, conreades en escales de pedra anomenades “socalcos”, al llarg de la riba, i daten de l’època romana.

Més endavant hi ha un club nàutic amb barques i catamarans que fan excursions pel riu. A Castro Caldelas visitem el castell, ben conservat (la majoria del XVI) amb doble muralla, una torre del rellotge que conserva el mecanisme a l’interior i una altra torre d’homenatge. Aquelles pedres guarden molts secrets.

Vinyes a la riba del riu Sil. Ribeira Sacra. Foto: gloriacondal

Dormim a pocs quilòmetres, a Sta. Tecla. A prop hi ha l’antic monestir de San Paio. Després de la desamortització va quedar abandonat, fins que el va comprar la Casa de Alba (van fer moltes compres, allà), que no va fer-hi res. Ara tot està abandonat i ruïnós. Encara es pot veure la portada amb un ar, del romànic tardà. Una pena.

A Chantada ens vam allotgar a l’Hotel Mogay, on Espinàs va dormir, segons explica al seu llibre A peu per Galícia. Alguns carrers tenen noms feixistes, com en altres pobles de Galícia. Al nord de Chantada hi ha la Serra do Farelo i la Val de Cambra.

Vinyes Ribeira Sacra. Sil. Foto: gloriacondal

Val la pena anar amb calma per la Ribeira Sacra, caminar, pujar als monestirs i aprofitar de veure bons vins i visitar alguna bodega.

Església San Paio. Ribeira Sacra. Foto: gloriacondal