Un llibre on les protagonistes principals són dones. Dues, d’una generació que ha passat la guerra. La Jujú (o Júlia Muntanyola) i l’Antònia, a qui coneixem per les cartes que deixa escrites a l’Elisa, la seva filla. Finalment, la Clara, filla d’aquesta. El present i el passat es combinen de forma perfecta en una narració ben escrita on se’ns dóna informació amb comptagotes davant dels interrogants que se’ns plantegen. De qui és filla l’Elisa? Qui és la Jujú? i la Clàudia? Històries situades en el context de la guerra civil espanyola, amb refugiats, maquis, exili, presons i molts records dels quals no es gosa parlar. Elisa, al final de la narració, decideix que no pot callar el que sap i repetir el que li havien fet a ella. “Hauré de recuperar la memòria”, diu. I la memòria oral, present en tantes persones grans que tenim al voltant i han viscut la guerra, és una font de la història, la de la generació perduda, amb molts fets per explicar que sovint s’han escapat als historiadors, com diu M. Dolors Orriols en una cita al principi de la narració.

L’autora, Sílvia Romero, ha publicat altres narracions: Amor a sang freda, Ànima mesquina… Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres  i Jocs de guerra. Cosa d’infants en col·laboració amb la Fundació Akwaba per denunciar la situació dels nens i nenes soldats arreu del món (aquests dos últims, juntament amb Alícia Gili). Té un bloc, Caducitat Immediata, amb l’objectiu de salvar de l’anonimat obres publicades fa poc, no avalades per l’autoria de cap escriptor mediàtic.

Pagès editors, 177 pàgines, Lleida, 2009. Premi Ramon Roca Boncompte.