Casablanca i Rabat

A Csablanca, l’art deco dels anys trenta hi ha deixat la seva empremta. Els barris s’organitzen al voltant de la plaça de les Nacions Unides i la de Mohammed V. Arreu, molta gent, sigui dia feiner o festiu; tens la sensació que falta feina i sobren mans. Entrem al mercat, fa goig. Al jutjats, un edifici magnífic al costat de l’Ajuntament, han de jutjar un caricaturista marroquí acusat d’ofendre la monarquia; li demanen presó i una multa de 255.000 euros. La medina no té res d’especial però ens entretenim una estona a la placeta de Sidi Bu Smara (home dels claus) que demanà aigua per purificar-se però com estaven de sequera, se’n van riure; llavors ell colpejà el terra i sortí una font. Des d’aleshores la gent clavar claus al tronc de l’arbre per demanar-li ajuda.

Mesquita Casablanca. Marroc. Foto: gloriacondal

El més espectacular de Casablanca és la mesquita de Hassan II, inaugurada el 1993, tot luxe, tot marbre. La quitxalla juga, les dones enraonen, les parelles es miren. A la petita cala de sota, hi ha xicots que es banyen i d’altres juguen a futbol. La marea va pujant i el sol baixant. El capvespre és aquí. Passen unes noietes i una diu: “C’est magnifique, n’est-ce pas? Li diem que sí; insisteix, somrient: C’est genial, n’est-ce pas? Sí. I continua: C’est une merveille!” La gent seu en el pedrís que envolta la mesquita. Miren el mar, mengen crispetes, alguns pesquen. La barreja dels colors dels seus vestits crida l’atenció: blaus, vermells, grocs, blancs, roses, negres… ulls foscos i profunds de les nenes que encara es poden permetre el luxe de fer voleiar els cabells a l’aire. El sol ha tacat de vermell el blau del mar i del cel. Per uns moments, sembla que la gent calla i el jocs s’aturen, però és un miratge passatger. El venedor que ven crispetes crida, una onada avança més del previst i mulla una colla de noies que criden i riuen. La mesquita es comença a il·luminar. Serà fosc, però es podrà veure de lluny. La mirada d’Al·là arriba a tot arreu. Anem caminant fins a un restaurant de la corniche d’Aïn-Diab a sopar. La nit és jove.

Mesquita Casablanca, exterior. Marroc. Foto: gloriacondal

Rabat, la capital del país, és a 80 km. Hi anem un matí amb un tren modern i ràpid. Protegida per les muralles, està entre el riu Bu Regreg i l’Atlàntic. Visitem l’esplanada de la torre de Hassan i el mausoleu on hi ha el sarcòfag de Mohammed, de granit blanc; al racó, la tomba de Hassan II i el príncep. Una fila de banderes envolta la sala; són les que van portar a la Marxa Verda per ocupar el Sahara. Justament aquests dies organitzacions de drets humans denunciaven les tortures fetes per la policia marroquina a l’activista saharaui Sultana Jaia.

A la medina, el c/ Cònsols té velles cases dissimulades al fons de patis agradables, assolellats i silenciosos; darrera hi ha venedors de catifes i teixits, esperant sense atabalar-te ni atabalar-se. A l’alcassaba dels Uddaies, jardins, galeries d’art, carrers estrets, hi domina el blanc i el blau. No és Xauen, però és maca. Des de diferents espais de la ciutat es veu Salé, el poble a l’altra banda del riu. També visitem la necròpolis de Shellah, fora muralles; el s. XIV era cementiri dels merinis i fou destruïda en el terratrèmol del 1755; ara és un espai de vegetació exuberant i salvatge, amb ruïnes romanes descobertes fa poc.

Rabat. Uddaies. Marroc. Foto: gloriacondal

De nou a Casablanca, sopem a la brasseria Le petit poucet, un edifici d’art nouveau; a les parets interiors hi ha quadres emmarcats amb dibuixos de Saint Exupery, on lloa l’establiment. Fem una copa al Cafè Rick’s, al bulevard dels Almohades. La pel·lícula no té res a veure amb la ciutat. Es va rodar en decorats i estava inspirada en Tànger, però no hem resistit la temptació de veure la recreació del famós cafè i les imatges d’Ingrid Bergman i Bogart.

Nota final: hi vam anar amb Jet4you, una companyia de baix cost, però ull, ens van deixar penjades a la tornada! Tampoc va arribar al mínim l’Hotel Central que havíem reservat per internet.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Àfrica i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s