Un llibre que qüestiona la cooperació tal com la solem entendre i practicar. Després de 60 anys d’ajut internacional, l’autor planteja que les desigualtat entre el Nord global i el Sud global no s’han reduït. Què passa, doncs?

Anticooperacio

Entenem per Nord (global) i Sud (global), la divisió que fem al món, que no és d’un Nord ric i un Sud pobre, sinó que cada país té nords i suds als seus interiors. No parlem de països rics i pobres sinó de grups d’interessos que hi ha al món. Totes les accions actuals traspassen fronteres: emissió de gasos, evasió fiscal, xarxes socials…

L’anticooperació són les interferències activades des del Nord global cap al Sud global. Als governs, fundacions i empreses ja els va bé cooperar, tenint en compte els seus interessos. Però, de què serveix si amb la mà dreta fas el contrari del que fas amb la mà esquerra? Potser seria més interessant dir: “Millor que ajudar, no molestar”.

Cal canviar el concepte de pobresa entesa només en termes de diners o material, perquè s’oblida el model de desenvolupament. Per tant, la riquesa seria la manera que cada poble decideix viure i conviure.

L’autor afirma que si la solidaritat apel·la a la bona fe dels donants, sense preguntar-se què passa, no fem res. La madre Teresa de Calcuta, penso jo, no es preguntava què passava, per tant, no feia res per canviar la situació. Per tant, les causes continuaven. Nosaltres, quan ens sentim solidaris, enviem diners d’ajuda a ONG, però el deute extern conitnua i s’engrandeix, es venen armes, es contamina el sud global, es mantenen dictadors, hi ha paradisos fiscals i secret bancari…

El melic del problema és que les causes de les desigualtats no vénen del Sud sinó del Nord. L’autor proposa disminuir l’ajuda tècnica i econòmica. La sensibilització ara ocupa un 10% de les despeses, mentre que els diners destinats a cooperació són la resta; però caldria invertir la relació (sempre recordant que hi ha aquell “mentrestant”. Què fem mentrestant això no canvia?). Cal crear xarxes transnacionals. Fer immersió en el Sud global sense relacions de superioritat, verificar, denunciar. Construir conceptes pont: no fragmentar anàlisis i enllaçar problemes. Estirar el fil de les investigacions. I cal trobar el punt dèbil de l’anticooperació: en les empreses, la seva imatge corporativa; en les institucions polítiques, els costos polítics. Exigir clàusules de responsabilitat exterior a les lleis i normatives sobre drets humans, destrucció de la natura, corrupció…

L’autor acaba proposant pressionar des de 5 punts diferents, com un pentàgon: a la base, investigació i lobis; als costats, premsa  i formació-sensibilització i a dalt, mobilització.

David Llistar, Icaria, 316 pàg