Un professor universitari se sent tremendament sol i depressiu després de la mort en accident del seu company. Al seu voltant, dos personatges: una amiga íntima, i un jove alumne en procés d’acceptació de la seva identitat sexual. La pel·lícula, adaptada de la novel·la del mateix nom, de Christopher Isherwood, planteja un dia de la vida de George, aclaparat de tristesa, quan decideix suïcidar-se. Justament aquell és un dia especial perquè creu que ho veu i ho viu tot per última vegada, i per això viu el moment i copsa la bellesa del que l’envolta.
Magnífic treball de Colin Firth en el paper protagonista, sobri, convincent, just en el punt. I també la direcció, de Tom Ford en la seva primera pel·lícula (ve del món de la moda). Els primers plànols, els passejos de la càmera, els flash-back, els moviments, el color… el fan un film diferent, ple de sensibilitat. Algú ha dit que és poesia en moviment.
Trist, això sí.