Marroc, casbes i desert

Teluet. Marroc. Foto: gloriacondal

Uarzazat és la ciutat del cinema sense cinema. Ens deia Fàtima (Le Petit Riad) que els artistes famosos es pensen que els calen guardaespatlles perquè  tothom els coneix, però aquí el cinema que hi havia va tancar i la gent no sap ni qui són, tota una cura d’humiliat per a la seva supèrbia. Abans d’arribar-hi, visitem l’alcassaba de Teluet de la poderosa família Glaui, que controlava el pas de les caravanes subsaharianes cap a la costa atlàntica.

Ait Benhadu. Marroc. Foto: gloriacondal

Més endavant, l’alcassaba d’Aït Benhadu, del s. XI, imponent.

A la ciutat, hi ha un súper on venen alcohol (la gent del país que hi compra, surt amb una bossa negra d’escombraries, perquè no es vegi). Tenen l‘alcassaba de Taurirt, un laberint interessant. Continuem la crta. N-9 cap a Zagora per la Vall del Draa.

Caid Ali. Marroc. Foto: gloriacondal

Parem a Tamougalt i aparquem davant d’una petita escola, al costat d’un pou; les mestres ens espien de la porta estant (l’únic lloc on hem vist una escola funcionant). Els serveis d’informació funcionen a la perfecció; quan tanquem el cotxe tenim 3 joves que ens ofereixen els seus serveis. Després, en lloc de tornar a la crta. principal continuem per una pista, a estones en bastant mal estat. Carreguem 2 dones, en un lloc perdut, que ens ho demanen: són l’Amina i la Hemma i quan baixen, agraïdes, ens fan petons i abraçades.

Erg Chegaga. Dunes a Marroc. Foto: gloriacondal

A pocs km de Zagora, de nou a la N-9, anem a l’alcassaba de Tissergat museu de les tradicions (“els únics espanyols que veniu aquí sou bascos i catalans”, diu el berber que ens l’ensenya). Palmerar d’Amezru, franja verda entre el riu i la terra seca; l’endemà, dunes de Chegaga.

Anem a trobar, passant per Alnif, la N-10, a prop de Tinherir i els propers dies fem la vall del Todra (massificació absoluta), les gorges del Dades (casbes Aït Mout, Aït Larbi, Imdiazem, fòssils de braquiòpodes i el millor restaurant de la vall, Chez Pierre). L’endemà, la vall de les roses des de Kelaat M’Gouna.

Gorja Dades. Marroc. Foto: gloriacondal

A Skura ens allotgem a Chez Talout, un lloc excepcional, tot i que car. Des de la terrassa, vistes al palmeral; anem caminant fins a la casba d’Imarhidil, en molt bon estat (reproduïda als bitllets de 50 dirhams). Al capvespre, posta de sol: els ocells han embogit, els núvols provoquen que el sol també ho faci i es torni vermell de passió, de desig i d’odi contra tanta injustícia que té a prop, retallant la neu de les muntanyes de l’Atlas.

Alt Atlas. Marroc. Foto: gloriacondal

Retornem a Marràqueix via Demnat, passant per l’Alt Atlas, a través de ports i valls precioses: reserva d’Iguernan, Vall Tassaut… A cada poble, la quitxalla assalta la furgoneta al crit de “Stylo” i nosaltres acabem traient el cap per saludar-los cridant el mateix.

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Àfrica i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Marroc, casbes i desert

  1. mar ha dit:

    mmm quina meravella de viatge… en Ferran i jo aquest estiu també vam fer aquest recorregut… ara l’he tornat a reviure, és impressionant l’atlas, el desert, els oasis…tot plegat és fascinant
    una forta abraçada
    m

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s