Les echelles du levant

Les escales de Llevant és com s’anomenaven els ports de les ciutats per on els europeus accedien a l’Orient, des de Constantinoble fins Alexandria, a través d’Esmirna o Beirut. El narrador d’aquesta novel·la explica el que li explica un altre, un home a qui ha trobat per casualitat al metro de París i només té 4 dies per fer-ho. Ossyane neix al Líban, però la seva aristocràtica família prové de Turquia. De jove emigra a França i estudia medicina, però l’esclat de la segona guerra mundial li canvia la vida: entra a la Resistència; un dia coneix Clara, una jueva que lluita contra el nazisme. S’enamoren a primera vista però només estan plegats una nit, parlant, fins que molt temps després es retroben i es casen. Ella continua vivint a Haifa i ell viu a cavall entre Palestina i el Líban; però un dia la guerra esclata a Palestina i queden separats. Ella té una filla que ell no arriba a conèixer; de nou al Líban, tot li van en contra, com un descens  als inferns. Un germà seu l’interna en una clínica mental i amb els medicaments és convertit en no-res. Vint anys més tard, la seva filla el coneix i això el motiva a lluitar de nou. La guerra esclata al Líban, ell fuig de la clínica i retorna a França. I allà, després de 28 anys, té una cita amb Clara, el seu gran i únic amor, de qui es va separar per culpa de les guerres.

El mot escala també representa, aquí, el símbol d’un mitjà per anar d’un lloc a un altre, de l’oest a l’est, el vincle que, en aquest cas, uneix una jueva i un musulmà.

Les échelles du Levant, Amin Maalouf, roman Grasset, 1996, 300 p.