Els Txingis. Madagascar. Foto: gloriacondal
El Parc Nacional dels Tsingy fa 100 km de llarg per 17 d’ample. Hi viuen 90 espècies d’ocells, 8 espècies de rèptils i una dotzena de lèmurs. Els tsingy són pinacles dentats de pedra calcària formats al llarg dels segles pels moviments del vent i de l’aigua, amb forma d’agulles o espines acerades, que els malgaixos anomenen tsingys.
Hi anem des de Morondava, en un dia de viatge (més de 10 hores, travessant el riu Tsiribihina i després el Manambolo), per una pista -carretera nacional 1, diuen- que faria feliç qualsevol amant del París-Dakar.
ELs Tsingis. Madagascar. Foto: gloriacondal
Ja allotjades dins del parc, l’endemà anem amb piragua fins a les gorges del Manambolo just quan el sol comença a sortir; després anem als grans tsingys, 17 km al nord, per una pista molt difícil que travessa un paisatge sec. Els homes vazimba es refugiaven en les coves i encara s’hi poden trobar restes de ceràmica. Deixem el vehicle sota uns arbres i comencem el tresc, primer per un caminet de camp, després entrem en el bosc i finalment iniciem les vies ferrades, assegurades amb arnesos.
Pas pel pont penjat als Tsingis. Madagascar. Foto: gloriacondal
És un principi dur, amb laberints de pedra, congostos i grutes fins arribar al primer mirador; allà dinem i després continuem, sembla que més situades, passant per coves on cal ajupir-se i treure’s la motxilla, i escletxes on has de respirar endins, també sense motxilla (però es pot), per alguna cosa som gent del Muntanyenc! Arribem al segon mirador i passem un pont, fàcil, la veritat. Entrem a la catedral, una cova profunda i ens surt una mangosta que va de forat en forat i sembla que no s’espanta dels humans. I així continuem fins que, fent un cercle, tornem a ser al bosquet i en poca estona arribem a l’aparcament. En total hem estat unes 3 hores, un no res. El guia, en Telesfore, molt mesurat, de poques paraules i menys gestos, es gira i diu: esteu en forma, ho heu fet! (potser al principi no ho tenia gaire clar).
Riu Parc Nacional Tsingis. Madagascar. Foto: gloriacondal
El premi, una cervesa en arribar a l’hotel. De Madagascar, és clar!
Si us ha interessant, cliqueu al següent enllanç per més informació
Gloria Condal 
Hola molt bones!
Aquestes fotos son una passada. Crec que el Telesfore no ho tenia massa clar; però li eu demostrat que com a bones excursionistes no teniu reptes.
Molts petons i endavant.
Molt bé campiones!Anem prenent nota per agafar-vos el relleu ben aviat. L’Angels … una mica dubtosa amb tot això de l’agupir-se i agafar aire (je, je, je). Ja ens ho explicareu amb detall a la tornada.
Les fotos…precioses!
Petons
Endavant amb els lemurs. Es una pasada tot el pais.
Molts records per en Fafa , es una bona persona , realment estima Madagascar.
¿Com van els incendis?
molts petons
Hola,
Nosaltres tambe som dues noies i ens hem decidit per viatjar a Mada.
La veritat es que no tinc gaire clar aixo de fer els Tsingys (pq no estic gens preparada fisicament, ni mentalment, crec) amb tot el que heu escrit ufffffffff,, les pujades deuen ser bestials i amb arnes ?¿ tot i que a la meva amiga se li ha posat al cap i li fa molta gracia poder.los veure i disfrutar … aquesta es l’unica ruta que hi ha per fer al Parc i veure’ls ?
Teniu el meu mail pq m’ho expliqueu amb una mica mes de detall.
Ah si, marxem ja …. el dia 31/10.
Qualsevol suggerencia sobre que veure o que fer …
Salut !
Agnès