Arribem al capvespre a Tsara Camp, al Parc Nacional d’Andringitra al peu del cim del Tsaranoro (1.910 m), del pic Dondy (2.100 m) i el Camaleó (1.540 m). La nostra tenda, de lona, és gran, té dos llits i al darrera, en un afegit, una dutxa. No hi ha llum ni aigua i tenen un petit generador que dóna llum a la cuina i al menjador, amb tres petites bombetes. Fa un fred que pela, portem posat tot el que tenim…

Pic Camaleó. Madagascar. Foto: gloriacondal

L’endemà al matí marxem amb el nostre guia, que es diu Roger. Caminem un tros per la pista, passem un poblat, ens creuem amb alguna gent adulta i quitxalla, entrem en un bosquet on trobem uns quants lèmurs catta, passem pels rierols que vam a parar al riu del costat del càmping. En Roger (encara que té un nom molt nostre, entén molt poc el francès, i per tant, hi ha poca conversa) ens ensenya una au, una serp, travessem la riera de roques granítiques i anem pujant pel costat d’un canaló per on baixa aigua. Amunt amunt, cada cop més sec, trobem un indicador que marca la direcció cap al Tsaranoro i cap al Camaeló, el nostre. El Tsaranoro té una paret de 800 metres i segons els escaladors, és una de les més desafiants del món.

Dalt del cim Camaleó. Madagascar. Foto: gloriacondal

Fem una parada en un lloc on creixen uns aloés immensos, de flors grogues, grans. S’ha d’anar en compte per no trepitjar cap tifa de zebú (fins aquí arriben a la recerca d’herba fresca, com les nostrades vaques del Pirineu). Comencem a pujar per un sender estret fins que arribem en un punt on també veiem l’altra banda de la vall, una meravella: casetes, rierols, camps, roques… un espectacle superb. El tram que queda és cosa fina, els pals ens serveixen de poc i és millor agafar-se a les roques i no mirar gaire avall. El cim, estret, està ocupat per 4 excursionistes, però no hi ha problema, el Roger tira encara més fins a la punta i nosaltres al darrera, arribem fins al tall de roca i allà ens aposentem. Més amunt, impossible. Són les 12 del migdia.

El Cim Camaleo. Madagascar. Foto: gloriacondal

Contemplem i girem el coll a dreta i esquerra quasi tant com aquests lèmurs tan intel·ligents que poden giravoltar el cap per veure si algú els ataca per darrera. Sensacions indescriptibles. En Roger treu de la motxilla una cassola per a sis persones i l’obre: a dins hi ha fideus, amb trossets de pebrot i pastanaga i trossos de truita. De postres, taronges i plàtans. Ben païdes, marxem per un altre camí, més directe, per l’altra banda del cim, fins que anem a raure al poble de baix i d’allà cap al càmping. Són quarts de tres. Anem a la nostra magnífica tenda, ens dutxem i reposem. Quan anem a dormir, els estels emplenen el cel, sembla que no n’hi càpiguen més. El firmament vist des de l’Àfrica, és molt diferent del que es veu des d’Europa. És una altra dimensió, com si el tinguéssim a tocar, encara que sapiguem que és tan lluny.

Tsara camp, as peus del cim Camaleó. Madagascar. Foto: gloriacondal

Si això us ha interessant, aneu a la introducció, on trobareu l’explicació i altres enllaços