El primer, Las islas griegas, de Lawrence Durrell. El segon, un recull de relats curts d’escriptors del segle XX, Antologia del cuento griego.

Xios. Lagkada. Ermita S. Jordi

Lawrence Durrell, l’autor del Quartet d’Alexandria i germà del naturalista Gerald Durrell, va viure molts anys a Grècia i va escriure aquest llibre el 1977. La 1a edició en espanyol es va publicar el 1983 (ed. Serval, 286 pàg.). No és una guia de viatge, tampoc una novel·la, potser més aviat és un assaig sobre bastants illes gregues escrit des de la vivència i la saviesa. Ens parla de les festes, la música, els mites i la història de les illes Jòniques, de l’Egeu, de les Esporades, les Cíclades, o el Dodecanès, sempre passat pel sedàs de la seva experiència, sobretot durant la Segona Guerra Mundial. Qui busqui actualitat, que ho deixi córrer. Qui busqui aprofundir, saber més sobre illes visitades o maneres de ser del poble grec, pot passar-s’ho bé.

El segon llibre, coordinat per Natividad Gálvez, recull les narracions de 35 autors i autores grecs del segle XX, que reflecteixen la vida de la gent i la seva geografia. Destaquem, per exemple, l’autor Stratis Mirivilis, de Lesbos, de qui havíem llegit La verge sirena, una novel·la tendra sobre el dolorós intercanvi grecoturc de la dècada dels anys vint. Ens han agradat sobretot, els següent relats: “Las gaviotas” d’Ilías Venesis, sobre un avi i la soledat, “Agua de lluvia” de M. Karagatsis, de com una dona reacciona davant la infidelitat del marit, “El río” d’Antonis Samarakis, on planteja què fan dos soldats de bàndols contraris si es troben cara a cara, “Simela”, de Pródromos J. Márklogu, amb la violència contra una dona en temps de postguerra, “El yoyó del amor” d’Andonis Surunis que va de l’amor, “Después de oir la señal” d’Ajileas Kyriakidis, tendre relat sobre un error, “Memoria humana, olvido humano”  de Rhea Galanaki sobre els refugiats kurds, “Sobre una historia que no ocurrió” de Sirana Satelli, un potent relat sobre una dona perduda, i  “En un santiamén” de Ioanna Karystiana, amb la fina ironia de la vida d’una dona casada. (Alfaguara 2005, 436 pàg.)