Vam visitar Bèrgam, Brescia, Milà, Cremona i Piacenza (tot i que ja aquesta ciutat pertany a la regió de l’Emilia). Cinc dies per a cinc ciutats plenes d’història, d’edificis i d’art. Cinc ciutats amb cinc places, el rovell de l’ou de cadascuna, que pot ser el motiu principal per visitar-les.

Bergam. Llombardia. Italia. Foto: gloriacondal

La joia de la corona de Bèrgam està dalt d’un turó, la plaça Vecchia, juntament amb la plaça contigua, del Duomo. En poc espai hi trobem monuments com el palau da Raggione, la torre cívica, i l’església de Sta. Maria la Major, la capella Colleoni, el Baptisteri i el Duomo. Pastisseries, cafès, pizzes al tall delicioses… i la ciutat baixa, que no desmereix.

Brescia. Catedral vella. Foto: gloriacondal

Brescia també té la seva plaça especial, la de la Loggia, amb un rellotge astronòmic i dalt de tot, dos autòmats que colpegen les campanes a les hores. A terra, una placa en record dels obrers assassinats en una manifestació contra el feixisme l’any 1974. A prop, la plaça de Pau VI, amb la catedral. Però el millor és al costat, la catedral vella, un edifici romànic circular. Dalt de tot, en un turó, el castell, imponent i grandiós. Esglésies i palaus, així com els porxos del carrer dels Deu dies. Però no hem pogut visitar el monestir de Sta. Giuglia, on hi ha els museus de la ciutat, que estava tancat.

Cremona Catedral. Italia. Foto: gloriacondal

Cremona és el bressol de l’Stradivarius. Nosaltres vam anar a la plaça del Comune, amb una catedral començada romànica i acabada gòtica, un baptisteri separat, un campanar (torrazzo) espectacular, que vam pujar fins dalt a peu i a bon ritme. A l’altra banda de la plaça, els edificis civils: el palau Comunal i la Loggia dels Milliti.

Catedral Mila. Italia. Foto: gloriacondal

Vam anar a Milà amb tren (tot ho hem fet així; n’hi ha molts i són barats. Per contra, són molt vells i en alguns no hi havia calefacció). El rovell de l’ou de la ciutat és la plaça del Duomo i, sobretot, el terrat. Pujar allà dalt i veure agulles, estàtues i tots els detalls que des de baix no es poden captar, t’ajuda a veure la complexitat d’una obra com aquella. A la mateixa plaça, les galeries V. Emanuelle, i a poca distància, el Quadrilàter d’Or, la zona de botigues bones i cares (per exemple, un abric, 19.000 €, una bossa de mà, 700). Vam anar fins a la fortalesa Sforzesco, on hi ha concentrats una bona part de museus.

Piacenza. Italia. Foto: gloriacondal

Piacenza té el cor a la plaça dels Cavalli. Al seu voltant, el palau gòtic, el palau dels Mercanti (l’Ajuntament), el palau del governador… A poca distància, la plaça del Duomo, amb la catedral, del XII-XIII, austera i maca. A prop, l’església de S. Antonino, edificada sobre una antiga església paleocristiana, amb un campanar octogonal. I al seu darrera, el teatre municipal, una joia (n’hi ha un altre, amb més de mil butaques. Volem viure aquí!). Als afores, el santuari  de Sta. Maria de Campagna, i a prop de l’estació, l’església de S. Savino, austera i amb una cripta al mig de la nau major.

Un poble o una ciutat ha de tenir una plaça, amb una església i un cafè. Si no, no té cor.