Dones egípcies El Caire, davant Museu Nacional. Revolta àrab

Tunísia, Algèria, Egipte, Iemen, Jordània… s’alcen contra els seus governants en el poder des de fa una pila d’anys, que han reprimit les llibertats, han fomentat la corrupció entre els seus i s’han apropiat dels beneficis industrials, turístics i energètics.

Egipte és el centro del món àrab per pes històric, polític, demogràfic i cultural. Es juga allà fins on arribaran les protestes de món àrab? Podria ser. La revolta ha partit de la base, dels milers i milers de persones que ja no podien més.

No sabem si Al Baradei tindrà capacitat per agrupar tot el descontentment o si Omar Suleiman, vicepresident actual, home fort a l’exèrcit i cap dels serveis secrets voldrà negociar canvis controlats, sense la figura de Mubarak.

Occident tem un buit de poder. És un perill real, però aquí es veu la hipocresia dels EUA i de la UE. Fins que no ha esclatat la revolta, tan amics amb els dictadors. El Germans Musulmans, diuen els experts, podrien arribar a tenir 1/3 del Parlament, si es fessin eleccions. Però no són els únics. Hi ha moltes altres veus que lluiten per una democràcia (vegeu http://www.sawtalniswa.com/)

Estem davant d’un canvi d’era a la regió àrab, però també a la resta del món. La crisi global del capitalisme ens està tocant a tots, la globalització afecta tothom, la Xina ja és aquí… i en pocs anys, res no serà com ha estat fins ara. Confiem que els canvis seran per avançar. I Internet i les xarxes socials hi tindran un paper bàsic. Les denúncies de Wikileads sobre la corrupció i les mentides de molts governs, no estan quedant impunes.

Dones egípcies ballant