Casa Serrallonga. Montseny. Foto: gloriacondal
Sortim des del Club de Polo de Viladrau pel camí que va amunt, creuem el pont per sobre de la riera, que indica “perill”. A les ribes, una estesa de lliris de campanetes blanques. Pel camí amunt, petjades de toixons. Arribem a la masia fortificada del Sala, on va néixer el bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga. La masovera ens diu que no podem fer fotos, que allò és de la Diputació (?). Bé, ja estan fetes.
Anem pujant amunt fins arribar a cal Gat, una edificació potent, amb una torre. Anem pujant suaument enmig de boscos d’alzines i castanyers fins que, a 900 metres, trobem l’ermita de l’Erola, amb porxos, documentada el 1571 i reconstruïda el 1641. Hi ha un rellotge de sol a la cantonada dels arcs de l’entrada, amb la inscripció: “Volat aetas” (el temps vola).
Ermita Erola. Montseny. Foto: gloriacondal
A la casa hi vivien els ermitans de Sant Segimon (l’ermita que queda més amunt), a l’hivern. Durant la guerra civil la imatge de la Verge fou amagada a la soca d’un castanyer per preservar-la de la destrucció; es va trobar anys més tard en molt mal estat i se’m va fer una còpia. Al darrera hi ha una esplanada on seiem per fer un mos. Al davant, a l’altra banda del vessant, veiem la creu del turó del pou d’en Sala, a uns 1.250 m, on vam caminar un altre dia des de Collformic.
Alzina. Foto: gloriacondal
A la tornada, ens fixem amb els cavalls del club de polo: porten abric, estan quiets i gairebé no es mouen, com si fos un retrat fix. Ens fan llàstima, pobrets…
Dinem a la Coromina de Viladrau i després fem una volta pel poble: plaça, església parroquial de Sant Martí, austera, amb un parell d’arcs d’estil romànic i dues claus de volta amb imatges, a les naus laterals, una d’elles, de Sant Sebastià. Amunt, els cims nevats del Matagalls. Caminem fins a l’hostal de la Glòria i retornem a Sant Celoni per la carretera d’Arbúcies, així tenim la perspectiva de les Agudes, potent com sempre.
Gloria Condal 