Situada a Alemanya, explica la història d’un noi, Michael, que s’enamora d’una dona més gran, Hanna. Sovint, ella li demana que li llegeixi fragments de llibres i ell, a qui li encanta, li parla amb passió de textos com L’Odissea d’Homer, Les aventures de Huckleberry Finn, La dama del gosset i d’altres. Un dia, ella desapareix i anys després, ell la retroba en un judici on assisteix com a estudiant de Dret. Llavors descobreix el seu passat com a guardiana a Auschwitz i la seva participació en la mort de més de 200 jueus. Tot allò el trastoca.

Havia estimat una dona amb un passat de complicitat amb el nazisme. Durant el judici, ella es fa responsable dels fets, ja que confessa haver escrit l’informe; les seves companyes queden així quasi exculpades. Però Michael sap que ella no l’ha pogut escriure perquè tampoc sap llegir. Aquest és el seu altre gran secret. Amb sentiments contradictoris, deixa passar el temps. Què sent per Hanna? L’estima, encara? Li repugna?

Decideix enregistrar en cintes de casset una pila de llibres que li va enviant a la presó. Ella les rep amb il·lusió i s’anima a començar a aprendre a llegir i escriure; llavors li envia alguna nota, però Michael no n’hi contesta cap. Quan, després de complir condemna, responsables de la presó connecten amb ell per demanar-li suport perquè ella tingui casa i feina, ell fa les gestions des de la fredor i la distància. Per això ella pensa que fora, res ja no val la pena.

Al fons, el dilema entre comprendre i jutjar, odiar i estimar. Oblidar? Perdonar? el drama col·lectiu del poble alemany després del nazisme: aprendre a conviure amb els crims de la generació anterior.

Basada en la novel·la del mateix nom de Bernhard Schlink, un jueu alemany nascut el 1944, la pel·lícula va ser dirigida per Stephen Daldry (director, també, de Les hores i Billy Elliot). Gran treball de Kate Winslet i de David Kross. Es va estrenar al nostre país el 2009, però nosaltres no l’hem vista fins ara. I ens ha colpit.