Llibre ambientat entre l’any 1773 i el 1889, intenta gratar en el passat familiar d’Oriana Fallaci, la periodista i escriptora florentina que va morir el 2006. Aprofundeix en quatre branques familiars, els Fallaci, els Launaro, els Cantini, i, finalment, els Ferrier. A partir dels documents i les recerques que va fer els darrers deu anys de la seva vida, Fallaci es capbussa en històries d’avantpassats seus, sublims, disbauxades, tendres, doloroses i emocionants, que ens permeten, alhora, fer un recorregut de la difícil construcció de la nació italiana. I posa especial èmfasi en algunes dones, com Caterina, una dona analfabeta que es casa, té fills i aprèn a llegir, o la darrera, Anastasia, que deixa una filla en l’anonimat d’un orfenat, se’n va a Amèrica on viu singulars aventures, retorna a Itàlia a recuperar la filla i continua vivint situacions paradoxals.Escrit, com sempre, amb agilitat i passió, entrant en els personatges, és una lliçó d’història des de les persones que la fan i la pateixen.

Oriana Fallaci, coneguda per les seves entrevistes a personatges mundialment famosos, corresponsal de guerra i autora de nombroses novel·les i assaigs, no és una persona que deixi indiferent. Només va tenir un amor conegut, el grec Alexandros Panagoulis amb qui va conviure tres anys, fins que el van assassinar en un carrer d’Atenes, l’any 1976. Arran d’aquest fet, escriu la novel·la Un home. A Carta a un niño que no llegó a nacer planteja el tema de la maternitat no desitjada, amb totes les contradiccions. Els darrers anys vivia a Manhattan i va viure de molt a prop l’atemptat de les Torres Bessones. Va escriure molt sobre el tema i la seva posició davant del terrorisme islamista va provocar nombroses crítiques de racisme. No estem pas gens d’acord amb els seves posicions  en aquest tema, però no treu que fos una dona valenta, una periodista exemplar i una gran escriptora.

Un sombrero lleno de cerezas, La esfera de los libros, 2010, 1036 pàgines