Hem fet un parell de caminades per la comarca gironina de la Selva: una de Tossa a Lloret de Mar, que no recomanem. Vam començar a partir de la cala d’es Codolar fins al mirador d’es Cards, amb vistes espectaculars de Tossa i les cales properes. Però quan el GR 92 ens portà cap a la carretera, es feia pesat. I no és veritat que després es pugui tornar a fer ronda, perquè un estranger que ha comprat uns terrenys a Lloret no deixa passar la gent pel camí. Total: més carretera. Sí que es pot anar a cala Canyelles, després de baixar per la urbanització… però ens vam perdre, de nou vam trobar asfalt i tot plegat se’ns va fer pesat; els 13 km i escaig es van convertir en molt més. Un cop a Lloret i després de fer un mos, vam esperar un bus i vam tornar a Tossa per carretera.

Tossa de Mar. Foto: gloriacondal

Diferent va ser el dia que vam anar a Sils. La idea inicial era fer l’itinerari més llarg que proposen al centre d’informació al voltant de l’estany, però el dia abans havia plogut molt i hi havia moltes zones inundades amb els camins tallats. A canvi, vam deixar el cotxe a les Mallorquines, a la GI 555 (políg. industrial on hi ha Nutrexpa) i d’allà vam fer un tros de carretera asfaltada, seguint la ruta dels Segadors, fins arribar a Riudarenes.

Sils. Preparant-nos per caminar. Foto: gloriacondal

Vam continuar seguint les marques blaves i blanques en direcció Sta. Coloma de Farners, un tros per asfalt per la crta. de l’Esparra i després per una pista amb molts vivers i pollancres. Poc abans d’arribar a Sta. Coloma vam trobar un edifici força imponent, la Casa Xifra, actual escola forestal  i al costat, el centre termal Magma – Termes Orion. El camí va seguint paral·lel a la riera fins arribar al poble. A la plaça de l’església hi havia molt ambient: iaies que sortien de missa, parelles que venien de la pastisseria de comprar el tortell de postres i joves fent el vermut a les taules de la plaça.

Al carrer Major ens havíem aturat en una botiga de grans, que tenien l’aparador amb mostres de mongetes de molts tipus, soja, llenties i pèsols, tot sec. A l’altre costa de l’aparador, les galetes típiques. Vam dinar a la fonda Pinxo (els peus de porc amb salsifins, genials). La tornada no va ser gens pesada i la vam fer amb ganes, content el cos d’haver-li donat menjar i beure (ni massa poc ni un poc de massa). Uns 18 km plans i assolellats, comentant el que tenim entre mans i amb complicitats compartides, com sempre.

Queda pendent l’estany de Sils.