Torrent de la Cabana

Som una vuitantena de persones del Club Muntanyenc, que anem a celebrar el dia del Soci a Campdevànol (Ripollès), per fer l’itinerari que ressegueix el torrent d’Estiula. Comencem a caminar a partir dels afores del poble, passem per una camí paral·lel al torrent, la font de l’Eudald, la masia de cal Paraire, el gorg de la Cabana, a l’altra banda del riu i arribem a una esplanada, l’àrea de Querol, amb taules i bancs de pedra i llocs per fer carn a la brasa, on esmorzem. Hi ha núvols i no sabem si plourà.

gorgs-2.jpg

Gorgs de la Cabana

Pugem muntanya amunt pel collet de Daguí fins que arribem al gorg de la Tosca. Aigües netes i transparents, amb centenars de cap grossos i altres peixos. Hi ha blauet, un insecte de potes i ales que mai havíem sentit anomenar i barbs; a dins del riu s’hi fan larves de gripaus. En èpoques de sequera, la mica d’aigua que hi ha serveix de refugi a tota aquesta fauna. Pel que fa a les comunitats vegetals, tenim el bosc de ribera, format sobretot per verns que hi ha a la llera del riu Merdàs; la pineda de pi roig, plantada amb finalitats productives va substituir les rouredes i els boscos caducifolis originaris que ocupen la major part de la vall d’Estiula. Hi ha boixos, esbarzers, també ortigues (ull!) i petites violes damunt la verda gespa.

gorg tosca

Gorgs Campdevànol

gorgs colomer

Gorgs de Colomer

Anem fent la resta de gorgs: el de l’Olla, el de la Bauma, el del Forat, el petit del Colomer i el del Colomer.També hi ha zones obertes, formades per feixes amb prats i matollars, que ens recorden que totes aquelles valls s’havien conreat i que ara resten abandonades o tan sols aprofitades com a terrenys de pastura per al bestiar. La presència de l’activitat humana és present en les restes d’una antiga teuleria i d’un possible antic molí sota el mas del Colomer, en alguns masos encara avui dia actius, com cal Paraire, on fan formatges i iogurts artesans. Vaques i cavalls deixen les seves restes pel camí. Al punt més alt de l’itinerari gaudim de la vista del serrat de Montgrony i Serra Cavallera, les dues grans serralades del Prepirineu del Ripollès.

Cal baixar amb molt de compte. El terra està relliscós i l’explotació dels boscos propers ha obert amples i fangosos camins, amb alguns clars. Travessem una gran avellaneda que aprofiten esquirols, ratolins, picots i mallerengues. Sentim les merles i els pit-roigs. També hi ha arç blancs heures i fetgeres.

El mas de Bussacs marca que estem arribant a la fi del nostre camí. Ens trobem de nou a l’àrea de Querol i d’aquí anem a dinar al pavelló cobert municipal, tocant al riu. L’Ajuntament de Campdevànol ens l’ha deixat, això sí, després d’abonar 300 euros.

Advertisements

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Excursions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s