Durant els anys quaranta s’hi va construir una impressionant línia de defensa que durant molt temps ha estat envoltada pel secret militar (un secret molt ben guardat i després oblidat). Ara, el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, al cor de la Cerdanya, ens permet visitar algunes d’aquestes fortificacions de ciment armat -veritables fortaleses del segle XX.

Tot i que des de l’acabament de la Guerra Civil s’inicien els primers estudis per fortificar els Pirineus, l’evolució de la II Guerra Mundial i una possible invasió del territori espanyol per part d’algun dels bàndols enfrontats fa intensificar els preparatius per construir una línea fortificada des del cap de Creus fins al País Basc.

El projecte preveia gairebé deu mil búnquers, però se’n van construir entre 4.500 i 5.000, bàsicament entre el 1945 i el 1947; a partir de 1948 el pressupost es redueix i molts no s’arriben a fer. Van arribar a la Cerdanya molts soldats i oficials de l’Exèrcit espanyol per fer aquesta feina i alguns s’hi van quedar.

La visita comença al Centre de Visitants, un antic paller rehabilitat. A través d’un muntatge audiovisual, es recrea l’atmosfera que envoltava el món d’aquestes construccions i dóna les claus per entendre el context històric que va portar a construir aquesta colossal línia fortificada. El búnquer del Cabiscol, el més gran i complex, format per diferents galeries, era el punt de combat del centre de resistència 53. El de la Roca de la Mel, sobre el riu Segre, és el dels darrers que van fer en aquesta zona.

La Cerdanya es considerava un punt altament estratègic i per aquest motiu n’hi ha molts.

Malgrat la seva importància estratègica, la Línea P no va ser mai armada i no s’hi va destinar cap unitat.