Prenent com a punt partida la casa de pagès de Cal Marrufès, a Age (3 km Puigcerdà), anem fins al petit poble de Toès i Entrevalls, a 850 m d’alçada. La carretera 116 va gairebé paral·lela per la via del  tren groc, un tren de via estreta que fa un recorregut de 62 km entre la Tour de Querol i Vilafranca de Conflent, tot passant per petits pobles, ponts i viaductes com els de Sejourné i de Gisclard.

Viaducte sobre el riu Tet (França)

Deixem els vehicles a l’aparcament del poble i comencem a caminar. Poc després, creuem un pont i pugem per un sender molt costerut fins a un encreuament, on prenem el camí de la dreta que ens porta a admirar des de molt amunt, la vall de la Tet, el poble, les gorges i la carretera.

Gorges de Carançà

Reculem fins a l’encreuament i continuem el camí cap a les Cornises, sender construït per accedir a la central hidroelèctrica. Passem per ponts i passeres fins arribar a la petita resclosa a 930 m, amb un petit saltant i un potent raig d’aigua que ens faria un bon massatge. Observem les roques que s’han tallat per penjar-hi les passarel·les per circular-hi; n’hi ha que són calcària i n’hi ha que són gneis (roques molt antigues i dures, que l’aigua va gastant). Ens envolten roures molt joves i avellaners. Pel terra, campanetes blanques i liles, i flors grogues. Veiem alguns pescadors i ens creuem amb gent. Anem fent ponts i passeres fins arribar a uns 1.200 m. Allà seiem al costat del torrent, mengem pa i formatges que hem comprat i després reculem i tornem.

Gorges Carança. Foto: gloriacondal

No és una caminada de gaires km, però cal estar amatent, sobretot per anar saltant les roques que voregen el riu. I si teniu vertigen, millor que no hi aneu!Baixant, passem per Montlluís (1.613 m), ciutadella feta construir pel rei Lluís XIV, després del Tractat dels Pirineus, s XVII (les muralles es conserven molt bé), obra de l’enginyer Vauban, artífex de fortificacions modèliques.  Prenem la carretera a Font-romeu i poc després continuem cap a l’estany de les Bulloses per un immens bosc de pi negre i arribem al refugi del Carlit. Tenim al davant els pics del Peric (2.810 m) i el Peric petit i més a l’oest, el Carlit (2.923 m). Aquí estem a 2.017 m. Creuem la presa fins al punt d’informació i baixem avall.

Llac Bulloses. Foto: gloriacondal

Caminem a prop de l’estany del Racó, que de fet és  una zona d’aiguamolls, fins arribar a l’estany Llarg (o Llong), entre bosc i roques. Continuem fins a l’estany Negre, a 1.966 m, envoltat de vegetació. Però de la banda dels Perics el cel s’està posant negre com una gola de llop i se senten trons. Voldríem fer tot el circuit dels llacs, però tenim por que ens enganxi la tempesta (i passar entre roques no és fàcil). Així, decidim tornar. Baixant, en passar per Font-romeu, veiem el gran forn solar d’Odelló, que es posà en servei el 1969 i té més de 2.750 hores de sol a l’any. Sopem a Llívia, a la pizzeria de Llívia, al c/ Raval, unes pizzes curioses, amb noms com Farmàcia Esteva, Tractat dels Pirineus, Castell de Llívia, Torre Bernat de so, Sant Guillem i Julia Lybica. La vida és història!