Regió del sud-est d’Itàlia, entre l’Adriàtic i el Jònic, té 4 comarques naturals: el Gargano, promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, amb l’arxipèlag de les Tremiti, al sud del qual hi ha la plana de Foggia. Le Murge, un altiplà calcari, amb abundància de fenòmens càrstics. I, finalment, el Salent,  una terra baixa, amb cadenes de pujols calcaris vorejats de zones pantanoses, avui seques (més una 5a comarca, la plana Messapica, formada per la plana de Metapont i la de Foggia).

Lecce. Agroturisme Tenutta Lita. Foto: gloriacondal

Lloc de tradició migratòria, d’economia rural, primera regió productora de vi i d’oli d’Itàlia, a més de la pesca. Les indústries es concentren en el triangle Bari-Bríndisi-Tàrent. Té una extensió de 19.348 km² i una població que passa dels quatre milions.Sortim de Bríndisi (una columna al port recorda que era el final de la via Àpia) cap a la península Salentina (el taló de la bóta) i a partir de Lecce (ciutat amb un nucli antic potent -teatre romà, catedral i esglésies, columna S. Orozco, edificis i jardins). Ens vam allotjar al B&B Tenuta Litta, una casa de camp molt recomanable.

Gallipoli. Italia. Foto: gloriacondal

Vam vorejar la costa des de Gallipoli (ciutadella i font hel·lenística) fins a Otranto (nucli antic, catedral, castell, platges…), passant per Leuca (santuari de Sta. Maria, far i vistes excepcionals) i Sta. Cesarea Terme (balnearis i termes amb arquitectura arabitzant).

Costa amunt, vam visitar Ostuni (la ciutat blanca, pel nucli antic sobre un turó), Bari, la capital de la regió, amb castell, teatres, catedral, placetes i la magnífica església de S. Nicola, Trani (una meravellosa catedral tocant a mar) i Barletta (nucli antic amb tots els ingredients).

Bari. Italia. Foto: gloriacondal

Peschici. Italia. Foto: gloriacondal

Ja a la península del Gargano, (l’esperó), a partir de Manfredonia vam pujar cap a Vieste, Rodi, Peschici (on hi vam fes estada, el lloc més encantador de tots, penjat dalt d’un turó, nucli antic preciós) i un dels ports d’on surten barques a l’arxipèlag de les Tremiti, amb 2 illes habitades, S. Domino (aigües turqueses, boscos, hotels…) i S. Nicola (castell, abadia, cementiri libi…)

San Domino. Illes Tremiti. Italia. Foto: gloriacondal

Tornant, vam travessar l’interior del parc, la Foresta Umbria, i vam visitar el poble de S. Angelo.

A l’interior de la regió vam visitar el Castel del Monte (Andria), un castell immens enmig un camp d’oliveres, construït per Frederic II, i Canne di Batalla (on es van enfrontar els exèrcits cartaginès, amb Hanníbal al capdavant i el romà, que va

Castgelo di Monte. Italia. Foto: gloriacondal

perdre) i la vall dels Trulli: edificacions amb sostre cònic que es poden trobar, sobretot, a Alberobello (ens vam allotjar a l’hotel Colle del Sole, molt bé).

Sumant els dies que vam estar al Parc del Pollino i a Matera, han estat 2 setmanes. Ens han encantat els pobles i ciutats, i la gent, que és oberta i propera. Hem compartit amb tots la mateixa preocupació per la crisi i per les actuacions dels polítics. Hem menjat i begut bé i ens han quedat moltes coses per fer. Finalment, hem vist que, per molt sud que sigui, en molts aspectes és més nord que aquí. O dit d’una altra manera:  a tot arreu hi ha un nord i un sud.

Alberobello. Italia. Foto: gloriacondal