Hem trepitjat Matera a fons, impregnades de la ciutat troglodita i les vistes dels sassi, sempre canviants segons des d’on les miris. No ens cansaríem mai de passejar-hi. I menys, de nit, quan la ciutat batega de vida i la imaginació vola entre coves blanques, llangardaixos que travessen els carrers i aus negres que xisclen sorolloses rera uns núvols negres.

Matera. Italia. Foto: gloriacondal

Mussolini hi enviava els opositors. Cases sòrdides, malària… fins que el 1950 un polític ho va “descobrir”; ara és Patrimoni de la Humanitat. Els sassi són els 2 barris al voltant del barranc Gravina: el Barisano, al nord, i el Caveoso al sud. Entre el VIII i el XIII grups de monjos van habitar les coves; després, camperols pobres. Seguint la Llei de Gasperi, de 1952, els habitants van abandonar les grutes per ocupar els nous barris construïts pels arquitectes de renom. Podem veure alguns dels llocs on va rodar Mel Gibson La Passió de Crist. Carlo Levi va descriure la vida dels camperols en el seu llibre Crist es va aturar a Eboli (1946), on la compara a l’Infern de Dant.

Matera. Italia. Foto: gloriacondal

De les esglésies rupestres, destaquem Sta. Lucia alle Malve, Sta Maria d’Idris i S. Joan de Monterrone, tallades en pedra calcària, amb frescos del XII, S. Nicola del Greci i de la Madonna delle Virtú, on el Cercle Cultural La Scaletta hi té la seu i hi fan mostres. Finalment, el Convicinio de S. Antoni, excavat a la roca el XIV i XV, amb 4 esglésies rupestres amb un únic atri: S. Antonio, S. Donato, S. Eligi i S. Primo o “tempe cadute” com era coneguda popularment.El Duomo és d’estil romànic de la regió. A prop, la plaça del Sedile (d’aquí sentim els instruments de vent i de corda de l’Escola de Música propera).  A la plaça Veneto, el cor de la ciutat, hi ha l’església S. Domenico, del s. XIII, amb un rosetó amb quatre figures, una a cada quart. Però l’església que ens ha agradat més, i amb diferència és la de S. Giovanni, del 1233, originalment anomenada Sta. Maria la Nuova, un dels exemples més interessants del romànic de Matera. L’interior té 8 pilars, amb una estructura rectangular amb tres naus. L’església del Purgatori és curiosa, amb interior barroc-rococó i per fora, calaveres. Està dedicada a la mort, és clar. Som a la via Ridolta i al fons, tocant al mirador de la placeta Pascoli, amb genials vistes al Caveoso, hi ha el Palau Lanfranchi, seu de la Fundació Carlo Levi i del Museu d’Art Medieval i Modern de Basilicata, amb obres d’art contemporani i sagrat.

Mario Cresci. Exposició a Mollet. Foto: gloriacondal

Ara hi ha anunciada una exposició de Mario Cresci, que s’inaugura després de marxar-ne nosaltres, una llàstima. Perquè a Matera, el novembre de 1990 es va fer una exposició de cartells d’ell, que hi viu des de fa 20 anys. L’Ajuntament li va encarregar la representació en imatges de les realitzacions dutes a terme; després, aquesta exposició va anar a Can Mulà, a Mollet. Al catàleg hi ha els escrits dels dos alcaldes, Francesco Saverino i Montserrat Tura. Matera i Mollet, units per un fil d’estenedor.

(Ens hem allotjat a l’Hotel San Pietro Barisano tocant a l’església del mateix nom, en una habitació-cova anomenava Uranía -cel-. Deu ser que ens el mereixem).