Tetuan

El meu pare era sastre. La protagonista de El tiempo entre costuras és una modista. Viu a Madrid als anys trenta i ajuda en el taller on treballa la seva mare. Està promesa amb un xicot que com a màxima aspiració ser funcionari. L’anima a comprar-se una màquina d’escriure, aprendre’n i fer el mateix que ell. A partir d’aquí, tot canvia de pressa. Deixa el promès i se’n va amb un altre home. Però mentrestant, un altre home també ha aparegut a la seva vida, el pare, un home benestant que s’havia enamorat de la minyona, la seva mare.

Tànger

 Se’n va amb el segon promès a Tànger, però la història acaba malament i marxa a Tetuan, capital del protectorat espanyol a Marroc. Allà, de mica en mica, va refent la seva vida. Torna a cosir i acaba coneixent personatges que mouen els fils de la ciutat. La veritat és que a partir d’aquí, mai ens hauríem imaginat que s’acabés dedicant al que es dedica, sobretot perquè ha aconseguit traslladar la mare, que ha passat la guerra a Madrid, a Tetuan.

Retorna al Madrid de la postguerra, la de la fam, la pobresa, el racionament, la repressió i la censura. Però ella viu en un altre món, el de la gent a prop del poder. I s’acaba embolicant en una vida que al final, fer de modista és la tapadora.La novel·la és ficció, és clar, però molts dels personatges que hi retrata són autèntics: el cunyat i ministre de Franco, Serrano Suñer, Alan Hillgarth. Rosalinda Fox, Marcus Logan… i el context de postguerra espanyol i els pródoms de la Segona Guerra Mundial. Interessant saber com es movien els alemanys entre l’Espanya franquista, amb els seus privilegis i com intentaven contrarestar els britànics.

Hem trobat poc creïble en moments el personatge protagonista, Sira Quiroga, i ens hem quedat amb ganes de saber més de Rosalinda Fox. En conjunt, la novel·la (la primera de l’autora), és bona i és de bon llegir (s’ha fet molt més coneguda arran de la sèrie televisiva)

Ah, i el meu pare no va tenir una vida tan agitada…