Serra del Montnegre. Pou de glaç Can Bosc

De Llinars ens hem desplaçat fins a Can Bosc, on aparquem. D’allà comencem a pujar fins trobar el pou de glaç. El gel es mantenia al pou fins al moment de la venda i van funcionar des del s. XVIII fins a principis del XX. Continuem, passem per la font del Ferro, travessem la clariana i tirem cap a la dreta, amb verns, àlbers i alguns grèvols. Arribem a les feixes de can Miloca.

Dolmen de ca l’Arenes

Al cap d’una hora trobem el dolmen de ca l’Arenes, sepulcre megalític del neolític final, descobert el 1997, que conserva la cambra, amb enllosat i coberta quasi completa. Al túmul lateral hi ha unes pedres que el delimiten, els cromlecs. La funció d’aquesta tomba col·lectiva era justificar la pertinença del territori a la comunitat, per ser el llon on hi havia enterrats els seus morts.

Alzines. Montnegre

Continuem trobant moltes alzines, despullades dels baixos perquè fa molt poc que els han tret el suro, potser per fer pessebres el desembre. El tronc que ha quedat, pelat, sembla que vessi sang, quasi de color roig.

Santuari del Corredor. Montnegre

Finalment arribem al santuari del Corredor de la Verge del Socors (632 m). El 1524 es fundà una ermita, però més endavant se n’hi fa una altra de més gran. El 1583 s’inaugura i 6 anys després l’artista Toni Toreno, de Mataró, fa un retaule, restaurat fa molt poc al Centre de Béns de Sant Cugat. El 23 d’octubre de cada any s’hi fa un aplec, aquest any se’n celebrava la XX edició. Hi ha un pati, una hostatgeria i un bar, ara ple de ciclistes que fan un bon esmorzar de carn a la brasa.

Can Bosc. Montnegre

El camí de baixada coincideix un tros amb el GR 92. Ens desviem per veure la font del Grèvol (segurament davant del grèvol més imponent que mai hàgim vist), d’on ja despunten els primers fruits vermells. També es preparen per al Nadal. Continuant avall, observem les restes megalítiques d’un altre dolmen i després del coll de ca l’Arenes anem paral·leles a la pista polsegosa, admirant fins on podem, que és poc, les vistes a les valls i les serres, el castell de Burriac i una xic de mar del Maresme. Més alzines despullades, més cirerers d’arboç i arribem de nou a Can Bosc, amb els safareigs, la font i aquells enormes contraforts (l’any 1565 ja existia), per por que els pirates que arribaven a la costa, els ataquessin. Ja més proper, els comtes de Bell-lloc hi van estiuejar, fins que la Diputació la va comprar, l’està rehabilitant i n’ha fet un dels seus centres de natura del parc del Corredor.

Dinem al restaurant masia can Guinart, al costat de l’església d’Alfar.

Km: 9, 237. Durada: 3 h 30 ‘. Senyalitzada (marques blanques sobre verd, SL-C 80)