Habitades des del 4000 aC, el nom prové d’Eol, déu dels vents, que va bufar perquè Ulisses pogués retornar a la pàtria. Són 7 illes: Strómboli, Panarea, Salina, Lípari, Vulcano, Alicudi i Filicudi. Salina té un perfil que recorda 2 volcans separats per una vall. Hi viuen uns 2.400 habitants, té platges negres, és verda, amb oliveres i fruiters. Aquí van filmar la pel·lícula El cartero y Pablo Neruda.

Illa de Lípari

Nosaltres fem de Lípari, l’illa més gran, el centre de la nostra estada. Té 9 km de llarg i hi viuen unes 8.000 persones. Arribant a Marina Larga, es veu a dalt, l’acròpolis amurallada, amb la catedral. Ens allotgem a l’hotel Poseidó; té un pati florit ple de gessamins blancs, buguenvíl·lees, palmeres i canya de bambú. Serà com dormir enmig d’un jardí. L’endemà pugem a Quatrocchi amb vistes al cràter de monte Giardina, l’illa de Vulcano i al fons, Sicília i l’Etna. Des de Quattropani es veuen Salina, Panarea i Strómboli. També anem a Canetto, amb una platja llarga i negra i a Acquacalda.

Illa de Panarea

Un altre dia anem amb barca a Panarea, però abans passem pels illots Basiluzzo i Spinazzola i ens banyem a cala Junco, gairebé tancada entre roques de lava i aigües turqueses, amb peixos que neden enmig. Ens aturem al port de S. Pietro i continuem rumb a Strómboli.

Illa d’Stromboli

Cada 5 minuts, si fa no fa, hi ha una explosió; la superfície que es veu, 12,5 Km², és només una petita part del volcà, que té 1.500 m de profunditat i 924 d’altura. Passem per davant del nucli deGinostra i desembarquem al port. Visitem el Centre d’Informació, els carrers (blancs, nets, estrets, amb cases grans amb jardí) i les platges. Veiem l’illot d’Strombolocchio,un antic volcà i de nou a la barca, encarem el vessant Sciara del Fuoco, una gran llengua al nord-est que es perllonga 700 m dins del mar, per on baixa lava incandescent. Ja és fosc i som al davant. La flama, que de dia no es veia, amb la foscor es fa present. Tothom resta en silenci, fins que veiem la primera explosió: laves i pedres cap amunt (poden arribar entre 100 i 200 m) a una velocitat de 20-120 m/segon. I quan l’explosió és molt gran, cauen fragments de lava. Hi ha un cel ple d’estels i una lluna creixent. Tornem cap a Lípari. La fresca va estovant el cor. Recordo una nit sota l’Etna, en situació de plena emergència i el cor amarat de melangia.

Illot d’Stroboliccio

Vulcano fou l’illa elegida per Virgili, Al desembarcar es nota una forta olor de sofre. Són 700 hab. en un territori de 20 Km. Pugem directes cap al cràter per un camí de pedres i cendres, sota la pluja. Es veuen fumaroles. Passem entre teixos fins arribar a una zona fangosa que amb l’aigua es converteix en una papilla relliscosa; el tros final és complicat;

Cràter de Vulcano

cal agafar-se bé i caminem un tros a quatre grapes. Després torna el camí de cendres i de seguida ets dalt del segon cràter: 500 m sobre el mar. Tot és fum que es mou de pressa a causa del vent. La pudor del sofre barrejada amb el gas que es desprèn resulta bastant intoxicant. L’embut fa uns 500 m de diàmetre; has de mirar molt bé on poses els peus per no cremar-te’ls. Seiem damunt d’una roca calenta i ens mengem una poma per celebrar que hem fet el cim. Quan baixem al port, passem pel Vulcanello, un petit volcà que també fumeja, unit al port per un estret istme. A l’altra banda hi ha una bassa de fang amb poders terapèutics; ens hi banyem amb una sensació genial. Del terra, del fons de l’aigua, brollen bombolles d’aigua calenta; de fet, és el mateix Vulcanello submergit. La temperatura de l’aigua que surt és de 80º. L’escalfor de l’aigua és com la unió entre el meu jo, la terra i el mar, una mena de santíssima Trinitat que formen un sol cos.

Lipari, capital

Som. Existim. Serem.

Vam comprar aquest llibre i ens va agradar: Viaggio nelle Eolie, Alexandre Dumas, Pungitopo, Editrice,1996