Londres

La primera vegada que hi vaig anar va ser el 1987, la darrera el 2009. El primer cop ens vam allotjar a casa d’uns amics, a Clapham, un barri de treballadors al sud del Tàmesis. La darrera, a l’Hotel Ibis London City.

London, Picadilly

Picadilly circus. Londres

Es pot començar agafant una barca a Victoria Enbankment i anar pel riu. A mesura que avancem, veiem els jardins de Temple, el pont de Blackfriars, el de Southwark, el de London (amb la catedral allà), mentre que a l’esquerra veiem el Monument, el mercat de Billingsgate i Customs House; després trobem un vaixell de guerra que es pot visitar i, finalment, arribem al pont de la torre de Londres, una fortalesa de l’Edat Mitjana on hi ha les joies de la corona. Va ser alhora palau i presó; de presoners cèlebres hi ha hagut els Burgesos de Calais (immortalitzats per Rodin) o el nazi Rudolf Hess. A peu, es pot travessar el riu per pont London i admirar els edificis d’enfront: la Montagne House, la torre 42, l’edifici del Billingsgate Market restaurat; el pirulí de la Swiss, de Foster… i arribar de nou al pont de la torre. M’agrada aquesta banda, amb galeries, restaurants i pubs, bancs per seure…

London. New architecture

Londres. La nova arquitectura

Hi ha grans parcs enmig de la ciutat, com Hyde Park: a Speaker Corner hi havia gent de tota mena que parlaven de religions, lesbianisme… però el grup més nombrós eren uns 200 mujaidins iranians (molts amb la cara tapada), que de tant en tant feien uns crits esfereïdors. A uns 10 m, un petit grup parlava en favor de l’Iraq. Finsbury és un altre parc grandiós al nord-est, on vam anar a un festival contra el racisme, amb milers de persones. Mai havia vist tanta gent de color junta. Un altre parc és el Regents, a Candem Town, un barri on ens vam allotjar un cop en un B&B d’una catalana que treballava a AI.

Londres, Parlament

Parlament i rellotge Big Ben. Londres

A l‘abadia de Wensminster, del gòtic flamíger, es fan cerimònies reials des del 1308 i hi ha enterrats els homes més il·lustres del país. Al costat hi ha les Cases del Parlament, un edifici d’estil victorià gòtic, actual cambra dels lords: hi ha gent que hi fa cua per veure els debats en viu. Allà mateix, el rellotge del Big-Ben. Des del pont veiem el London’s Eye. Passa una manifestació de gent que demana treball per a tothom i suport als refugiats; molta policia i un que ho filma, sempre l’ull que ho controla tot.

London demostration

Manifestació a Londres

Passegem per Picadilly i a pocs metres de l’estàtua, trobem Josep M. Pou, que va a veure… teatre. Anem fins a Trafalgar Square, amb la columna de Nelson, el lloc on celebren del Cap d’Any. Aquí hi ha la National Gallery i l’església de S. Martin in the Fields: als migdies hi fan concerts gratuïts i a la cripta hi ha un restaurant acollidor. Avall, ens aturem al Mall, continuem per Whitehall i passem per Downing St, tancat i barrat i amb molta vigilància; després ve l’edifici del Cabinet War rooms (cellers de formigó que utilitzà Churchill de caserna a la Guerra Mundial). A prop, el monument a les dones de la II Guerra Mundial.

Fortnum shop. London

Fortnum shop. Londres

A Aldgate hi ha el mercat Petit Coat Lane al c/Middlesex, ple de parades de roba molt barata, amb gent del país i algun turista. Més amunt trobem Old Spitafiels Market, l’antic mercat de la carn del 1867, ara remodelat; a dins, parades de tot (la roba ja és més cara), flors, llibres, bars, productes ecològics… Continuem amunt per Bishopsgate i arribem al Brick Lane: roba, recanvis, música, bicis, paradetes de particulars que venen quatre coses, menjar, fruites i verdures posades en recipients de plàstic i pesades…. molta gent local. Una altra història són les modernes galeries comercials, com Barbican Centre, un complex comercial, d’habitatges, esbarjo i cultural enorme.

London, Harrods

Harrods. Londres

Però el que ens encanta són les botigues i magatzems tradicionals, com Harrods: la sala egípcia, menjars selectes, verdures i fruites, peixos de tot tipus; al 1r pis, un bar exclusiu amb xampany Veuve Clicqot. A prop de Picadilly, Fortnum & Mason. Des de fora sembla una botiga antiga però a dins trobes l’encant de les petites coses, el minimalisme, potser.

Conven Garden, London

Coven Garden. Londres

Covent Garden és l’antic mercat que van transformar en galeries comercials. Em quedo amb la botiga Cabaret Mechanical Theatre on tot són joguines mecàniques, preciosa. Quan sortim, un grup d’artistes fan una representació teatral sobre la (In)Seguretat Social. Un altre tema són els musicals, genials. Vam veure Billy Eliot al Victoria Palace.

London tower

Torre de Londres

Bloomsbury és el barri que van fer famós Virgínia Woolf, Clive Bell, Lytton Strachey, Duncan Grant, Keynes, Foster, Sydeny-Turner i alguns altres. Al número 46 de Gordon Square aquell grup de gent contribuí al desenvolupament del pensament liberal de l’Anglaterra victoriana. Ara ens farien falta intel·lectuals com ells i elles.

Time's bridge

Pont sobre el Tàmesis. Londres

De museus, coneixem el Britànic, les seccions d’Egipte i Grècia (a la planta baixa, ocupa 34 sales, més 6 sales al pis de dalt). Es pot menjar bé al menjador de la Facultat de Medicina. Molt bé la Tate Gallery, de pintura i escultura contemporània. M’agraden La creació d’Eva de Watt, les pintures de Rossetti, que va influenciar molt els modernistes catalans; hi havia una exposició temporal de Price Boyce, un prerafaelita, de qui em van encantar els paisatges i les vistes de Venècia. Finalment, Turner, un amor. Dinem al bar de la Galeria, econòmic i amb bon ambient.

S. Martin Trafalgar. Londres

D’esglésies recomanem la de S. Mary le Row i els voltants, coquetons, amb carreres, placetes i pubs macos; a la cripta hi ha un restaurant, però no és hora. Després, la catedral de S. Paul. Es pot pujar a la cúpula (530 graons) o baixar a la cripta, del 1711 (hi ha enterrats el capità Nelson, Florence Nightingale i Turner). Tenen cafè, botiga, WC i restaurant. A la nau central estan a punt de començar un servei dirigit per una dona capellana i hi ha molts capellans i escolans. Inicien els cants i sona l’orgue. Nosaltres pirem… Anant-hi, davant del Banc d’Anglaterra, hem trobat un piano al carrer que deia: Toca’m, sóc teu! I així ho he fet.

http://www.visitlondon.com/es/ i http://londres.viajandopor.com/index.php

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Europa i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Londres

  1. Maite ha dit:

    Londres no te l’acabes mai, es tant gran… a mi m’encanta i sempre hi descobreixo alguna cosa nova…..

  2. Gabriel ha dit:

    les musicals, jo hi aniria només per veure teatre i musicals…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s