La serra de Finestres es troba a la Vall de Llémena, entre la Garrotxa i el Gironès. Arribem a Sant Aniol de Finestres i aparquem el cotxe pocs metres després del restaurant can Tura, un lloc on tenen bestiar de tota mena; gallines, galls dindi, porcs negres, cavalls, aus… que campen lliurement pel prat. Després de creuar el pont de la riera de Llémena, comencem a caminar per la pista envoltades d’alzines fins arribar a les ruïnes del mas Raspat al cap d’una hora passada. Hem vist roures, alguns pins i castanyers, brucs i arboços i terra remoguda de buscar tòfones. Enfilem un corriol fins arribar a l’imponent absis del santuari i passem a través de la porta a l’altra banda, on hi ha l’entrada a l’església, la rectoria, un refugi i una plaça.

Santuari de Finestres

No queda quasi res de l’església, consagrada l’any 947 i la imatge de la Verge que hi ha és una còpia. Una placa recorda una dona, Lliberada Ferrarons, morta a Olot, que en morir el 1842, la campana va tocar 27 batallades en tres tongades, en relació a la Sta.Trinitat. El nom de Finestres deriva de finis (fita, terme) i del sufix -ter, que evoluciona a finister -finestres.

Vista de les cingleres des de Finestres

Continuant amunt per les lloses s’arriba a les restes del castell de Finestres, a 960 m. Només queden part de les alguns graons i dels murs, i un dipòsit. Les vistes són espectaculars. A prop, el Puigsallança, de 1.030 m, el cim més alt de la serra. A sota, la vall de Llémena, del Ser i de Santa Pau, amb el poble; a prop, els volcans Sta. Margarida i Cruscat i enllà, la muntanya de S. Julià del Mont. S’endevina Olot al fons i si no estigués emboirant veuríem el Pirineu. Durant la guerra dels Remences el castell constituí amb alguns altres, la línia de defensa més ferma dels pagesos revoltats. En temps dels carlins, Alfons de Borbó hi pujà el 1873.

Turó del castell de Finestres

 Alguns arbres caducifolis evidencien que la tardor és aquí. Fem un mos a la placeta del Santuari i baixem sense entretenir-nos gaire. El cel s’està posant gris i la boira va baixant. A can Tura fem un cafè i sentim el caliu d’estar plegadess.

Baixant del castell de Finestres

Bibliografia: Serra de Finestres. Les Medes-La Barroca, Lluís Willaert. Abadia de Montserrat, 2001