L’origen perdut

Novel·la de Matilde Asensi protagonitzada per un hacker i empresari informàtic, en Root, amb dos col·laboradors fidels, la Proxi i en Jabba, que s’involucren en una aventura fins a la selva boliviana per trobar la solució a una estranya malaltia del seu germà, un xicot que estava investigant etnolingüística entre tribus relaciones amb els inques (aimara, yatiri, quítxua) i que ha quedat en estat vegetatiu per alguna cosa relacionada amb la recerca. La catedràtica de la UAB i cap de la recerca, no sembla pas gaire disposada a ajudar, però els tres informàtics travessen l’Atlàntic per intentar trobar la solució.

La recerca ens té pendents durant totes les pàgines a través d’una narració ben teixida i amb bons contrapunts, com la iaia de Vic i la casa robotitzada del protagonista. Ens serveix, també, per aprendre sobre les cultures precolombines, recordar les desgràcies provocades pels espanyols allà i el que es pot trobar a la selva.

Al llarg de la lectura ens adonem que els codis han ordenat les societats des de temps immemorials i les paraules han tingut un poder infinit -en aquest cas, capaces d’anul·lar una persona-. La lectura suggereix molts interrogants i reflexions, tot i que les pàgines finals ens han decebut, com si la novel·la es volgués acabar de pressa. Potser és un final massa edulcorat i poc creïble.

Matilde Asensi, 430 pàg., Ed. Planeta, 2003