Vam arribar a Pisa i ens vam deixar seduir, novament, al Camp dels Miracles, perquè la concentració de tanta bellesa (Duomo, Baptisteri, Cementiri i Torre) et deixa sense alè. Aquest cop ens fixem especialment en els bronzes de la porta posterior del Duomo (Vida de Crist amb influència “moruna”) i l’interior del Baptisteri (grandiositat, magnífica acústica, trona). La Torre no té la mateixa emoció que fa molts anys, quan podies sortir a cada pis i mirar avall, sense barreres, amb la sensació que et decantaves inevitablement. Però hi ha més coses: la plaça dei Cavaliere, el Borgo estreto, el riu Arno i l’església de Sta. Maria de l’Espina, la torre güelfa, l’església de Sta. Caterina, la de S. Paolo a Ripa d’Arno… amunt i avall, recorrent-ho tot de nit i de dia.
Vam descobrir Lucca amb 3 km de muralla, la torre Guinigi, des d’on es veuen tots els monuments de la ciutat: Duomo, palau Ducal, la plaça del Giglio (la de la foto), S. Michele, torre delle Ore, S Frediano, Amfiteatre… No és famosa, però és imprescindible visitar-la. De fons, com a la resta de ciutats, les històriques batalles entre gibel·lins i güelfs. Un encant de ciutat.
San Gimignano conserva 14 de les 71 torres medievals. Dins la muralla, l’espina dorsal són els carrers de S. Mateu i S. Giovanni. A banda i banda, placetes, carrers, palaus, esglésies, botigues d’alimentació, galeries d’art… La Col·legiata està decorada amb frescos genials. Al Palau Vell del Podestà hi ha una loggia on sempre hi trobem uns quants homes discutint com va el món, una feinada. Al Palau Nou hi ha quadres i escultures que ens han agradat i es pot pujar a la Torre Grossa. També es pot anar a la fortificació, a la Roca, amb vistes de la ciutat. La plaça de la Cisterna ens va encantar.
De S. Gimignano a Monteriggioni hi ha 7 hores a peu, per la via Francigena, un equivalent al camí de Santiago, però cap a Roma. Nosaltres hi anem amb cotxe. Petita fortalesa amurallada amb una placeta mona, una església i unes quantes cases, botigues i centre d’acollida per a pelegrins. Hi han rodat moltes pelis famoses, com El pacient anglès, La vida és bella, Gladiator…
Siena, dalt de 7 turons, té el Duomo, el millor dels que hem vist; a l’interior, marbres incrustats a terra representant escenes bíbliques, la biblioteca Piccolomini, la trona, les capelles, el baptisteri… És aleshores quan ens ve al cap, sempre, aquella frase de Kavafis “la bellesa, talment l’he contemplada…”. La plaça del Campo és una altra meravella, amb els edificis del Palau Públic, la Torre, restaurants… on celebren dos cops l’any el Pal·li, una processó d’origen medieval on competeixen els diferents barris. Però a més, té carrers i altres places per on convé passejar i descobrir edificis com el de l’escola de música, el palau Salimbeni, la plaça del Mercat o l’església de S. Domenico.
Volterra va ser la darrera ciutat que vam trepitjar, també dalt d’un turó, després de travessar paisatges de vinyes, oliveres, xiprers i camps en suaus turons. Sense l’espectacularitat de Siena o Pisa, ens va encantar, amb el seu petit Duomo i Baptisteri, la plaça i els seus palaus, el teatre romà i, sobretot, el museu etrusc Guarnacci, una de les col·leccions d’art etrusc més grans d’Itàlia, amb joies com L’ombra de la sera, Els esposos i centenars d’urnes funeràries, gerres, joies i altres objectes de tombes properes. Les vistes de les valls són impressionants.
Paisatges, menjar, vins, gent. La Toscana és preciosa.
Això de Luca no ho havia sentit a parlar-ne mai, pero pinta bé. Gràcies per les vostres informacions