Comencem l’excursió al sender de l’antic hostal de la Barata, a la serra de l’Obac, que s’enfila pel Camí Ral de Manresa (expliquen que els amos, conjuntats amb lladres, quan tenien hostes rics, estenien la roba d’una manera determinada, i els lladres assaltaven els viatgers quan en sortien).

Pugem amunt per corriols i senders fins arribar a la carena des d’on veiem la majestuosa forma del Castellsapera i el Queixal del Porc a la punta. Arribats a la carena del collet Estret assolim el mirador al massís de Montserrat amb el Paller de tot l’Any i la Roca Salvatge en primer pla. És un dia molt clar, amb sol, tot i que fa fred i la visibilitat és genial. Pel bosquet del sender recollim farigola i romaní olorós.

Finalment arribem a la Roca del Corb, amb vistes a 360º: al davant, la Mola, enllà el Montcau, al fons els Pirineus nevats, més enllà Montserrat, el Tibidabo, les xemeneies de Sant Adrià del Besòs, els Vallesos… Hi fa un vent fredot que ens obliga a tapar-nos bé. Quan ja hi som tots (els 134 que hi hem pujat i que ocupem tota la roca), plantem el pessebre i cantem les nadales; després, unes neules i un xic de vi dolç ens ajuden a baixar. Ho fem directes pel sender que ens porta directament a la Barata.

El nom no és perquè sí. Mentre hi hem estat, dos enormes corbs han sobrevolat la seva roca.

La portada del pessebre amb el Club Muntanyenc Mollet és una tradició de fa anys a la qual molta gent no vol faltar. Somriures còmplices, petons i abraçades, posar-nos al dia dels afers d’aquest o de l’altra… envoltats de paisatges que estimem. I al darrera, sempre, la feina ben feta de moltes persones, des de les que fan la xocolata desfeta que ens mengem fins als que reparteixen neules, els que fan fotocòpies de les lletres de les nadales o els que abans hi han anat per planificar el camí. Enmig, tot un món que estimem.