De mi vida real nada sé

Mural a Orgosolo (Itàlia)

Vam anar a la biblioteca amb la idea d’agafar el llibre Vals negro, d‘Ana M. Moix, una biografia crítica de l’emperadriu Sissí que ens havien recomanat, però no el vam trobar i, en canvi, vam veure aquest. Potser ja era hora de llegir alguna cosa d’aquesta autora

El llibre forma part d’una col·lecció dedicada a reeditar l’obra d’autora. Té deu narracions curtes de diferents èpoques i procediments literaris, des de la narració omniscient, relat en 2a persona o estil indirecte, amb un domini alt de la llengua castellana que fa goig de llegir, sempre irònic, mordaç o negre.

En totes les narracions s’amaga alguna cosa rere l’aparença i tots són personatges aïllats, especials o fracassats. Res no és com sembla. Comença amb un conte titulat “La metamorfosis”, en homenatge a Kafka, no gaire aconseguit. A “Un árbol en el jardín” trobem un impotent disposat a oferir-se com a regal. A “Un dia de repente, sucede”, assistim a la mutació d’un afeccionat al futbol que acaba sent-li indiferent. A “Las letras de la pasión”, un home que es nega a caure en excessos, estudia al diccionari els significats del mot, mentre la dona, que sempre li demanava passió, ha marxat i no torna. Llavors tot se li desbarata. A “El color del deseo” ens presenta l’amor turmentat d’un adolescent, mentre que a “Amor de relojería” parla de la resurrecció d’un desig de fa molts anys, que trastoca la vida d’un metge reconegut. La doble vida d’un home de negocis a “Un poco de pasión” presenta el fracàs d’un home que al final es cansa de tot.

forat

Clot

“Autobiografía mínima” és dels que més ens ha agradat. Un autor literari se suïcida. De fet, ell no escrivia, ho feia la seva dona. Tenia èxit i reconeixements. Deixa escrita una frase, el principi del qual la seva dona sempre arrencava una història; en aquest cas,“de mi vida real nada sé” i una carpeta titulada “autobiografia mínima”. Una invitació a escriure el darrer llibre? En tot cas, ella pren una decisió irreversible. Al darrer conte, i el més llarg, “Muñecos son” vivim una situació divertida i mordaç d’un viatge organitzat a Sicília, on més d’un pot reviure situacions viscudes.

De mi vida real nada sé, Ana Maria Moix, Lumen, 2002, 142 pàg.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De mi vida real nada sé

  1. C ha dit:

    Ara que ha mort, ploreu-la, com diu Maruja Torres, pero sobretot, llegiu-la

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s