Paisatge de Connemara

Cromwell deia: “o a l’infern o a Connemara”. El 80% de les terres no es poden conrear, però la pobresa la salvà d’espoliacions. Galway és la capital. A l’església de S. Nicolàs hi ha la tomba del jutge Lynch, que el 1493 va fer jutjar el seu fill perquè havia mort un convidat. Fou condemnat a mort i executat. A la plaça hi ha unes quantes estàtues, una d’elles, la d’O’Connaire, un home que viatjava amb el seu ruc, escrivint i explicant contes. El parc de la plaça duu el nom de JF. Kennedy, que el visità el 1963. Vam anar a l’Arc hispànic, anomenat així pels galions espanyols que hi topaven, i vam passejar per la Universitat, del 1849 d’estil Tudor, un lloc tranquil, amb un pati ple d’heures al mig de l’edifici. Reagan hi va anar el 1984. Li devien posar orelles de burro… A prop del port hi ha molts edificis vells i deixats, que li donen un aire trist. Un pub per posar-se content: The Crane Bar, famós per la seva música popular. Un dia lloguem bicis per anar al llac Corrib (té 364 illots dins). Sortim cap a Costelloe, per la costa de la badia de Galway amb impermeables posats, per la pluja. A l’entrada d’un poble anomenat Barna girem, arribem a la carretera general de Galway i girant a l’esquerra en direcció contrària, emprenem camí cap a Moycullen, a uns 3 km, on descansem una estona. El poble que voreja el llac és Knocferry, un port natural, cases disperses i un petit hotelet. Cap cotxe, cap turista. Només fred i pluja. Dinem a l’hotel i, refetes, retornem a Galway per l’interior. Hem vist un camp ple de pallers petits coberts amb robes de roba i plàstics de colors diferents i amb una pedra lligada amb una corda per impedir que el vent s’endugués la palla. Hem fet 66 km.

Llac Corrib

Aturada a Maam Cross per veure el cottage on van rodar la pel·lícula The quiet man de John Wayne. A dins han conservat els estris i mobles i a fora hi ha una reproducció d’un ruc amb un carro de turba, el carbó que escalfa els irlandesos des de fa segles. Arribem a Clifden. Caminem per la Sky road entre prats verds i florits amb vistes al mar, amb faigs, avellaners, hortènsies, fúcsies, xucla-mels, falgueres, espigues de marges… A dreta i esquerra, petits golfs, badies i illetes. Al poble hi havia força animació. El mes d’agost fan la Ponny Show, una fira de cavallets. A l’est, hi ha el parc de Connemara.

Sky road

Anem a l’abadia de Kylemore del XIX, ara convent de monges benedictines, amb alumnes internes; traiem el nas i veiem una classe que, pel mobiliari, encara podria ser del segle passat si no fos pel quadre de la reina penjat a la paret. Prenem un te en el cafè coquetó de les monges. Paisatge dur, rocós, trist, remullat sempre per una pluja fina, suau i persistent, amb llacs arreu. Anem al fiord de Killary, amb el poble a la punta i trobem Leenane ple d’excursionistes. Pugem per la carretera de l’altre costat (les vores són plenes de neret) i arribem a Delphi, quatre cases amb vistes.

Aquests itineraris són fruit de diversos viatges. Irlanda dóna per a molt.

https://gloriacondal.wordpress.com/2011/11/27/dublin/

http://www.discoverireland.com/es/

http://blog.turismodeirlanda.es/