Continuem visitant Irlanda. Des de Cork arribem a Kinsale, on les cases tenen els murs recoberts de pissarra; té un port i botigues, on naufragà el “Lusitània” (teòric motiu d’entrada dels EUA a la I Guerra Mundial).

La línia costera de Kerry acull penínsules on s’arriba per carreteres estretes de corbes. Passem per Clonakilty i Skibbereen, la ciutat més al sud i a la península de Beara a Schull, baixem per la costa, fins el cap Mizen. Retornem cap a Bantry i Glengariff (ciutat amb jardins italians) i Kenmare, amb un bosc immens i frondós. Continuem fins al parc Nacional de Killarney i els llacs per un camí de bens i cabres pintades de tots colors (verd, blau, vermell, negre) perquè els diferents propietaris les reconeguin. La vista des del mirador de Ladie’s view als llacs és preciosa. Killarney és un lloc on tornen els que han anat als EUA a fer fortuna. El trobem ple d’americans, britànics i irlandesos. Continuem cap a l’oest i passem per un poble especialitzat en salmó, Killorglin, animadíssim. Cada agost celebren la Puck Fair (festa dels follets), que acompanya una fira de bestiar. Baixem fins a Portmagee (amb un pont que enllaça amb l’illa Valencia) i des d’aquí fins anem Knigts town al nord. Retornem i anem a la badia de S. Finants, des d’on es veuen les illes Skellings, dos massissos rocosos amb una forma inconfusible.

Illes Skellings. Foto: gloriacondal

Continuem fins a Ballinskellings una badia tancada des d’on veiem Waterville, un indret molt fotografiat en guies i postals: una casa a la platja (on s’allotjà Chaplin) i al fons, la muntanya del prat verd. Costa oest amunt visitem la península de Dingle on van filmar La filla de Ryan. La ciutat de Dingle és la més occidental d’Europa i té 1.400 habitants que parlen gaèlic. Un pub de visita obligada és el Foxy John’s, abans funerària i oficina de correus… ara ferreteria i botiga de reparació i lloguer de bicis. L’equip d’Star Wars van rodar algunes escenes d’Els últims Jedi, on van recrear les cabanes de pedra seca del s. VI. Molt a prop de la terminal de ferri, al port, hi ha una botiga de llanes, Dingle Woollen Company.  També cal anar a la llibreria-cafè An cafe Litearta. Sortint, anem a Sybil Head lCap per un paisatge superb; a partir de Ventry veiem les cabanes, patrimoni de la Humanitat  (al fons, les illes Skellings; a l’est, les illes Blasket). Abans d’arribar a Tralee veiem una badia amb una platja de somni.

Waterville

Cap al nord, creuem el riu Shanon en un ferri (10′) i arribem a Killimer, amb el massís calcari de Burren, on no creix ni un arbre, però encara hi queden restes de l’època prehistòrica, com el dolmen de Poulnabrone. Des de dalt de la muntanya es veu una petita badia amb aigua per tots costats, vaques i bens. No saps què és mar i què llacs. Visitem el castell de Dunguaire, tocant al Shannon i pugem amunt. El paisatge va canviant, més rocós, menys verd, més pobre. Plou i fa fred. Avall, passem per Lehinch, un poble minúscul, amb platges enormes i desertes. Em fan pena els nois que juguen a pilota damunt la sorra mullada, amb jerseis i anoracs en ple mes de juliol. Hi ha balnearis i un gran camp de golf. Ens encaminem cap a Spanish Pointon el 1588 alguns vaixells de l’Armada Invencible van naufragar; a 23 km, hi ha els Cliffs de Moher. S’hi va per una carretera petita, estreta i serpentejant. Tenen un no sé què de misteriós, potser perquè sabem els 8 km de llarg i els 200 m d’alçada. A 10 km. hi ha Doolin. Des d’aquí es pot anar a les illes Aran, però no ens quadren els horaris; entrem al pub Mac Gann’s i després continuem fins al Cap Negre, un indret de roques negres i lluents tallades en segments i un far a la punta. Continuem fins a Lisdoonvarna, famós pels festivals de música i els balnearis; quan baixem del cotxe, la boira no ens deixa veure res. Entrem en un luxós hotel-restaurant; al menjador hi ha una llar de foc encesa i un piano de cua en un lateral on un xicot toca. Seiem i dinem. Escalfor al cos i a l’esperit. Arribem a Ballyvaughan i entrem en un cafè amb el taulell ple de pastissos que pots servir-te. Seiem en una taula de l’hivernacle, voltades de plantes i flors de tota mena. Retorn a Doolin, amb revolts continus, amb faigs, orenga, pins i uns aurons enormes.

Cliffs of Moher. Foto: gloriacondal

Aquests itineraris són fruit de diversos viatges. Irlanda dóna per a molt.