D’una peça per a piano escrita per Stravinsky el 1910, va passar a ser una partitura per a un ballet l’any següent, la del titella Petruixka, enamorat de la ballarina, de qui també n’està enamorat el titella del moro. Finalment, la rivalitat esclata entre els dos titelles i el moro mata la ballarina. El Mag fa veure a la gent de la Fira que només era un titella, però el fantasma de la noia reapareix i fa pam i pipa al Mag. Tot i ser titelles, han pres vida i tenen sentiments. Com explica la guia didàctica del Liceu elaborada per a aquest espectacle, la música té l’origen musical en una composició que enfrontava el piano a l’orquestra com una forma d’enfrontar l’individu a la societat, o sigui, Petruixka al món.

L’espectacle és un treball conjunt del Liceu, IT Dansa i La Companyia del príncep Totilau. L’escenografia, de Marc Hervàs, és d’una plàstica precisa i viva. Els llums de colors de la fira, els vestits dels titelles i dels personatges, el cavall blanc… llàstima que la música que sentim, interpretada per l’Orquestra del Liceu, sigui enregistrada! Pobres músics, que al final només els voldran per fer l’enregisgrament un primer cop i després els engegaran a pastar fang…