Estrasburg

Una petita illa entre les mans i els peus del riu Rin. Una ciutat que ha passat de mans franceses a alemanyes alternativament. Una ciutat, doncs, plural, ara seu d’instituciones europees com el Parlament i el Consell d’Europa. Una residència universitària resumeix aquest canvi constant: s’anomena Gallia (perquè ara depèn de França), i Germania, quan ha depès d’Alemanya. És el mateix edifici, només que li han anat canviant el nom. I aquí va viure l’autor de la Marsellesa.

Catedral s’Strasburg. Rellotge astronòmic

De places, tenim al rovell de l’ou, la de la catedral. La façana i el campanar són imponents, però a dins guarden algunes sorpreses: un orgue com si fos un niu de golondrina, una sala amb el Pilar dels Àngels i un rellotge astronòmic; a la part de baix, la frase: Temps aparent, a l’esquerra un arcàngel i a la dreta un altre que més aviat sembla una sevillana. Tots dos es miren la bola del món. A la mateixa plaça, en una cantonada, la casa Kammerzell, del XVI, d’uns mercaders rics.

Plaça del mercat. Casa Kammerzell

La plaça Guttenberg recorda l’home que va inventar la impremta i que hi va viure exiliat. Una altra església-joia: S. Pere el Jove. Gòtica, amb diferents capelles, frescos del XIV a les parets, un claustre romànic amb un lateral gòtic i el més novedós: una galeria del s. XIV darrera l’altar, davant l’absis. Tot respira pau i silenci.

Església de S. Pere el Jove

A la plaça Broglie hi ha l’Ajuntament, tot mesurat, i davant del Palau Rohan surten les barques que fan el recorregut fluvial, recomanadíssim.

La Petita França

Un racó imprescindible, la Petita França, un barri ocupat en el seu moment per desgraciats que tenien malalties venèries, moliners, pescadors, artesans i sobretot curtidors. Les cases estan construïdes amb un espai per salar les pells i els terrats són oberts, perquè els curtidos hi assecaven les pells. Ara és un barri encantador, remullat en aigües.

Presa Vauban

La Presa Vauban, es va construir després de la unió d’Estrasburg a França el 1681, per reforçar les fortificacions medievals; és un pont de 13 arcs, on es podien tancar les comportes i així s’inundava el front sud de la ciutat i s’evitava qualsevol atac. Entre el 1200 i el 1250 es va concebre una mena de muralla amb torres.

Seguint el curs del riu fins que es desdobla és un barri residencial, d’ambaixades i edificis d’art nouveau, fins que al final arribes a la seu de la cadena de comunicació ARTE, i a les institucions europees: el Consell d’Europa a la dreta, i d’allà un pont que el comunica amb l’edifici del Parlament europeu; al darrera, el palau dels Drets Humans, del 1995, obra de Richard Rogers, concebut com un vaixell amotllat al curs del riu. Tan de bo aquesta gent que hi treballa ho faci de cor i per al bé de la gent normal, i no per al capital, els mercats i els negocis d’armes.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges per Europa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Estrasburg

  1. Enric ha dit:

    pel que expliqueu, té molt bona pinta, així, ho recomaneu per anaari un cap de setmana, o un pont, per exemple?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s