Ramon Berenguer i Almodis

El llibre comença amb un capítol molt violent i sobrer. Se situa a Barcelona l’any 1052, amb l’arribada a la ciutat de Martí Barbany (inspirat en Ricard Guillén, un personatge real), que fuig del camp, on deixa la mare i busca sortir-se’n amb l’ajuda d’un antic amic del seu pare, que havia lluitat amb ell, ara prevere de la Pia Almoina. La història de Martí i els negocis que aconsegueix tirar endavant discorre paral·lela a la del comte de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, la seva dona. Intrigues de palau i de llit, lluites pel poder, enveges, injustícies, viatges i amors són els ingredients d’aquesta novel·la històrica.

La narració és previsible i barreja acció i descripcions. Ben redactat, amb una documentació històrica sòlida, molt ben ambientat, una trama que enganxa -tot i que algunes expectatives quedin frustrades perquè es resolen alguns temes molt a la lleugera: l’excomunió i el seu aixecament, la fi d’Edelmunda, etc. Els personatges més potents, a part del protagonista, són el clergue Eudald Llobet, el jueu Baruc Benvenist i Almodis.

Sepulcres. Catedral Barcelona

La resolució de l’enfrontament entre Martí Barbany i Bernat de Montcusí, el “bo” i el “dolent” és imaginativa, perquè en lloc de recórrer al tòpic del duel, o de la força bruta, es recorre a la dialèctica, a una lluita d’intel·ligències.

El rerefons històric se situa a la Catalunya de principis del segle XI, amb el comte Ramon Berenguer I, que repudia la seva dona per ajuntar-se amb Almodis de la Marca, casada amb el comte de Tolosa. L’àvia del comte, Ermessenda, aconsegueix que el Papa l’excomuniqui, però 40 anys després, s’adona que la seva actuació perjudica el seu nét perquè afavoreix els barons feudals rebels. Llavors ven tots els seus drets a la parella i demana a la Santa Seu l’aixecament de les excomunions. Tant el comte com Almodis, estan enterrats a la catedral de Barcelona. El comte reunifica tot el territori de Barcelona–Girona–Osona. Anys més endavant, Pere Ramon, el primogènit de Ramon Berenguer I, fill del seu anterior matrimoni, assassina Almodis i és desposseït dels drets successoris. Els dos bessons de la parella prenen el relleu del pare, que segons disposa, cogovernen els comptats, però les posteriors dissensions entre els dos germans afebleixen el poder comtal.

L’autor, Chufo Lloréns, nascut a Barcelona el 1931, va estudiar Dret i va ser empresari de l’espectacle abans de començar a escriure, el 1986.

Ed Debolsillo, 731 pàgines. Traducció: Carme Geronès.