La protagonista és Aina, una noia mallorquina que viatja un cap de setmana a Barcelona. Ho fa en un moment personal de crisi i desànim. Al parc de la Ciutadella coneix un músic de carrer i el que havia previst que seria un solitari passeig de dos dies per la ciutat comtal esdevé un tomb inesperat, de la mà d’en Roger, que coneix i s’estima Barcelona. I  no pas per on solen anar els visitants habituals, sinó per racons més amagats, com la vella llibreria.

Dos dies a Barcelona

Tos dos duen el pes d’amors passats i de por a compromisos, però també les il·lusions de noves sensacions i coneixences. Així, en els escenaris de la Rambla, el port, el parc de la Ciutadella… les seves emocions fan, paral·leles, un camí de reconeixement propi. Arriba el moment de la partença i cascú segueix el seu camí. Cal créixer, cal obrir-se al món, cal lluitar per avançar… i això només ho pot fer un mateix. Després, potser, és possible tornar-se a trobar, i llavors es coincidirà, o no, depèn de les evolucions seguides per casqual.

En el cas de la història que ens conta na Caterina, es tornen a trobar després d’un camí en solitari. No sabem què passarà, és un final obert. Final feliç? No està assegurat… però és clar que, el que dos amants s’hagin pogut donar en unes hores, uns dies, uns mesos o uns anys… és un bagatge que queda, per sempre més, incorporat a la seva pell. I això no ho esborra ningú.

Dos dies a Barcelona

Primer llibre que publica la mallorquina Caterina Cortès i autora del bloc No em diguis que és un somni. Llibre ben escrit, curt i de fàcil lectura, es nota l’interès de l’autora per la música, la literatura i la llengua.

Setzevents editorial, Col·lecció Accent Obert. 2012. 83 pàg.