Mirar i olorar per empassar-se el blau del mar i el verd dels xiprers, la plata de les oliveres i les olors de la farigola. Mirar i adormir-se mirant, i somiar que estem veient tot allò, i despertar-se i veure que és veritat, que no és cap mentida que ens hagin explicat els economistes i els polítics. I tornar a mirar.

Cefalònia forma part de les Jòniques que a causa de l’activitat sísmica al llarg de la falla gran de la costa del Mar Jònic, es van separar de la Grècia central. És muntanyosa i verda (oliveres i xiprers). Per no fer grans distàncies,  vam triar tres llocs d’estada: a l’est, Sami; a l’oest, Lixúri, i al centre-sud, Svoronáta.

Melissani

Des de Sami visitem les Coves Drogarati, amb estalactites i estalacmites en una gran sala amb una perfecta acústica, on fan concerts (Maria Faranduri hi ha cantat). Una altra cova o llac és Melisani (tipus dolina), on l’aigua prové d’unes formacions subterrànies prop d’Argostoli, i t’hi passegen en barca. La península del nord val molt la pena, des d’Agia Efímia a la platja de Mirtos, el poblet d’Assos, la cala Dafnudi i Fiskardo (una mica sofisticat).

Platja de Mirtos

Assos

Des de Lixúri, la 2a ciutat de l’illa, amb vida però calmada, vam fer la península de l’oest: el cap Akrotiri, amb el fenòmen de les pedres que es mouen i els grans blocs de calcàries que cauen al mar, el monestir de Kipuri, amb vistes genials a la costa i la salvatge platja de Platia Ammos (cal baixar 300 graons). A l’interior, recomanem menjar a la taverna del poble de Kominaráta. Al golf d’Azéras hi ha la platja del mateix nom, que ens va encantar; la taverna amb vistes just abans d’arribar-hi, molt bé.

Monestir de Kipuri

Azeras

Des d’Svoronáta vam visitar la capital, Argostoli, prescindible, però més al sud hi ha pobles maquets, el castell d’Agios Georgios, Agios Andreas i el monestir de Agios Geràsim, als peus de la serralada de l’Enos. Amb fauna i flora endèmica, com un tipus d’avets, si es vol, hi ha possibilitats diverses per caminar, des de pobles de baix (com Digaleto) i des del mateix parc de l’Enos, en rutes circulars, o pujant al cim més alt, el Megas Soros, de 1.628 m, des d’on, si fa bo, tens vistes fantàstiques de la plana i el mar.

Mont Enos – Cim Megas Soros

La pel·lícula La mandolina del capità Corelli es va rodar en escenaris de Sami, Antisamos i la platja de Mirtos.