Le prénom

Hi ha gent a qui agrada discutir? L’humor té límits? Quina és la frontera entre humor i malícia? Quan la gent s’enfada molt, pot fer les paus? Avancem que en aquesta comèdia, s’ho diuen tot, però al final acaba bé.

La pel·lícula comença amb una llarga (i sobrera) descripció dels carrers de París per on passa un repartidor de pizzes que acaba, per error, en una adreça equivocada, la casa on s’està preparant un sopar. Allà hi viuen Pierre, un professor universitari i la seva dona, Elisabet, professora d’institut, amb les seves dues filles. Hi arriba el primer convidat, Claude, músic i amic de la infància. Després entra en escena Vincent, germà d’Elisabet, triomfador al món dels negocis, irònic i a punt de ser pare per primera vegada als seus quaranta anys.

Mentre Elisabet va entrant i sortint del menjador, preparant el sopar, pregunten a Vicent si tenen pensat quin nom posaran al nen (perquè ja saben que serà un nen). Llavors ell els el diu. I partir d’aquí comença una discussió que dura fins quasi al final de la pel·lícula. (Que una família o una colla d’amics discuteixin en un sopar no té res d’estrany i, de fet, ens recorda altres pel·lícules: El sopar dels idiotes, Un déu salvatge…)

Però encara falta un personatge, Anna, una executiva, dona de Vincent i mare de la futura criatura. Ja tenim, doncs, tots els personatges (de fet, n’hi ha un altre, la mare d’Elisabet i Vincent, amb qui es comuniquen per telèfon). La discussió va pujant de to i surt tot el que cadascú guarda a dins, el que pensa dels altres, les frustracions… una discussió familiar tan real com la vida. Molt humor negre, molta ironia, molts retrets… i el recurs tècnic d’alguns passos enrera per sortir alguns moments de l’asfixiant atmosfera del menjador. I és que tot passa en un reduït espai perquè la cinta es basa en una obra de teatre escrita pels directors de la pel·lícula: Alexandre de La Patellière i Mathieu Delaporte. Sort que al final, amb el naixement de la criatura, que duu sorpresa, tots es tornen a estimar molt.

Recomanada per passar una bona estona, sense més pretencions. El treball dels actors i actrius, molt bo. Són Patrick Bruel, Valérie Benguigui, Charles Berling, Guillaume de Tonquedec, Judith El Zein, Françoise Fabian.

Advertisements

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Le prénom

  1. Emma ha dit:

    a BCN l’estan fent al teatre, el Joel Joan… i adaptada pel Jordi Galceran.

  2. caterina ha dit:

    Doncs a mi me va encantar! Vaig riure molt i molt. Darrerament el cinema francès me torna boja!!! Les millors pel·lícules que he vist enguany la majoria són franceses 🙂

    Besades!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s