Taca blanca o Llençol

Era un dia clar i net, amb sol i molt vent. La millor visibilitat possible. Sortim pel camí vell de Collbató a Montserrat, conegut a partir del XIX com a camí de les Bateries (col·locades per les tropes napoleòniques). Esmorzem poc després de passar la cova de les Bagasses, tot contemplant el pla d’oliveres; travessem el serrat de la Guàrdia i arribem a la Taca blanca o Llençol, a 620 m, amb una gran senyera pintada. Més endavant arribem a dalt de les Voltes (o la Costa), travessem la carena i entrem a la conca del torrent Sta. Caterina.

Crestes. Al fons, Collbató

Passem pel Pou S. Joan i veiem les ermites de S. Joan i S. Onofre, després trobem la cisterna de pedra, la Font Seca. Som al llit del torrent, el creuem i anem pujant sempre en direcció al Monestir. Passem per les Bateries, pels torrents del Fondo i el de la Font dels Escolans i arribem al Pla de S. Miquel, a 855 m. Vistes del mar, el Baix Llobregat i el delta, el Montnegre, la Mola, el Montseny, els Pirineus… i a tot. Un goig.

Font Seca

Seguim pel camí de les ermites cap a S. Joan per una pista encimentada de pendent pronunciada fins arribar sobre estació del funicular (Serra Llarga, 997) i, finalment, al Pla de les Taràntules, l’estació superior, que voregem per continuar pel camí nou de S. Jeroni. Molts caminants, sobretot estrangers.

Passem per la base de les agulles de Sta. Magdalena (les Gorres), fem un tram d’escales, passem pel pas excavat a la roca a mig aire de la Gorra Frígia, a 1.026 i contemplem el monestir des de dalt.

Continuem pel sender que ressegueix el fil de la serra de l’Alzina de les Paparres i arribem al mirador nou, a 1.020. Vistes a S. Jeroni, Cavall Bernat, la roca S. Salvador i Panxa del Bisbe (NE), la Gorra Frígia (SSE) i la plana de Vinya Nova i el Bruc (WSW).

I com que som xules, continuem pel camí fins a l’ermita de S. Jeroni. Després, desfem el camí i a pocs metres del mirador on hem estat, prenem el camí en direcció al coll de Pollegons, amb marques grogues, que després passen a blaves.

Vistes al Penedès i Baix Anoia. Caminem entre el serrat de la Pastera i i el de Muntaner. El sender és estret i perdedor, amb fort pendent i pedregots solts que ens obliguen a estar alerta per no relliscar. Som en un bosc espès d’alzines i pins. Passem pel torrent de la Mònica, el Frare de Baix, el Clot de la Mònica i arribem a una pista. Poc després trobem l’indicador cap a Collbató, a 435 m.

El Frare de Baix

Entrem al poble i ens aturem a fer un mos al bar Meteocoll. Valorem la pujada fins al mirador molt bé, però la baixada ha estat molt dura. Descomptant el temps de l’esmorzar i algun mos, les aturades per fer fotos i algun riu, hem caminat unes set hores.

Km: 19,6.

Altitud màxima 1.236 m